Barça
Esports  /  Barça 30/05/2022

Lliçons des de la Cibeles per a un Barça ferit

La 'decimocuarta' del Madrid pressiona encara més el club blaugrana en la recerca de solucions per a un futur il·lusionant

3 min
Marcelo i Benzema oferint la Champions a La Almudena (Madrid).

BarcelonaFlorentino Pérez tenia motius per trencar el seu silenci mediàtic habitual. Havia guanyat la sisena Champions League com a president del Reial Madrid, igualant el cèlebre Santiago Bernabéu, després d'una actuació superlativa de Thibaut Courtois en una altra mostra d'esoterisme futbolístic, aquesta vegada amb el poderós Liverpool de víctima. El mandatari blanc, cofoi a la llotja de Saint-Denis, un estadi de bon record en l'imaginari del Barça, expressava una alegria tan sincera com continguda: ell és més de deixar-se anar en privat. Tot i això, no va deixar escapar l'oportunitat d'enviar un missatge clar i contundent, des del zenit continental, dies després de veure com Kylian Mbappé el deixava amb un pam de nas . "El Madrid és un club de socis, un club amb valors, i per això encara estic més content", va etzibar Florentino, obsessionat des de fa uns quants anys a combatre els clubs estat amb iniciatives com la Superlliga i conscient que, tot i acumular més Champions que ningú els últims anys –6 de les últimes 9–, el seu paper dominant està en perill a causa dels comptes de resultats dopats per grans fortunes d'equips com el PSG i el Manchester City.

En aquesta pugna que també qüestiona estaments com la Lliga, la UEFA i la FIFA, el Madrid va de bracet amb el Barça de Joan Laporta i el Juventus d'Andrea Agnelli. Però el club blanc és l'únic que s'ha pogut permetre l'esperit rebel sense posar en perill els resultats esportius. De fet, ni els merengues més optimistes es podien imaginar que la temporada s'acabaria amb un doblet Lliga-Champions mesos després de perdre de vista un ídol com Zinedine Zidane, pare del trienni d'èxits 2016-2018, i de conformar-se amb el retorn de Carlo Ancelotti, un tècnic que semblava de tornada, per liderar un projecte continuista amb l'única novetat destacable del relleu a l'eix de la defensa després de les sortides de Sergio Ramos i Raphaël Varane. L'equip madrileny no ha necessitat que Gareth Bale deixés de prioritzar el golf ni que Eden Hazard semblés un jugador aprofitable. N'ha tingut prou amb la millor versió de Karim Benzema, que ho té tot de cara per endur-se la Pilota d'Or amb 35 anys; l'explosió definitiva del jove Vinícius, les aparicions salvadores de Courtois, la contundència de la dupla Militão-Alaba i, important, la vida extra d'un trio de migcampistes que es repeteix en tots els èxits europeus des del 2016. Casemiro, Kroos i Modric han tornat a ser la cola d'un equip amb més gens competitius que plans de joc concret. Sobretot el croat, que s'acosta als 37 anys, representa un exemple de maduresa ben gestionada.

Mentre el Madrid, a còpia de renovacions vinculades al rendiment, continua esprement el talent i la veterania d'una generació dominadora a Europa –al mateix temps que es desprèn de llegendes com Ramos (2021) i Marcelo (2022)–, el Barça encara paga les conseqüències de la sobredimensió salarial en la qual va incórrer després de la fuga de Neymar (2017). El club blaugrana va renunciar a Leo Messi, però ni així ha trobat la fórmula ideal per respirar amb nous ingressos i deixar d'acusar la motxilla dels contractes de Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba i Samuel Umtiti. De fet, en la seva lluita per obtenir fair play financer i, d'aquesta manera, poder refer el projecte esportiu, la junta de Laporta potser ha de tornar a demanar favors a aquests futbolistes per espaiar pagaments, com ja va passar tant l'estiu passat com en l'últim mercat d'hivern. Les estretors econòmiques del club contaminen el dia a dia del Camp Nou i condicionen els plans de futur. No hi ha revolució possible ni cops d'efecte sense efectes secundaris. Han passat dos mesos del fastuós 0-4 del primer equip en el clàssic i no només s'ha fos l'efecte Xavi, sinó que l'etern rival, a còpia d'aura i mística, ha enviat el barcelonisme en massa a la cova, al racó de pensar. El Ganas de volver a veros no era més que un eslògan electoral, però no ha envellit bé en el context d'extrema debilitat estructural que pateix el Barça actual.

La peremptòria necessitat de bones notícies

Una fragilitat que Laporta va emparaular la setmana passada en una entrevista preocupant a L'Esportiu. El mandatari, amb pocs pèls a la llengua, va carregar contra les normes de control econòmic de la Lliga, va amenaçar amb "mesures dràstiques" sobre contractes en vigor i va criticar Iván de la Peña, l'agent de Gavi, per posar la renovació del jove andalús costa amunt. Tot plegat, amb l'àrea econòmica pressionant perquè el club accepti d'una vegada l'acord amb el fons CVC, el mateix que es va rebutjar l'estiu passat per justificar la sortida de Messi, i l'ínclit Moussa Sissoko, representant d'Ousmane Dembélé, utilitzant la protecció de Xavi amb el francès per continuar aspirant a un contracte milionari que causa mals de panxa al director de futbol, Mateu Alemany. La setmana neix amb una nova Champions a les vitrines del remodelat Bernabéu i la peremptòria necessitat de bones notícies en un Camp Nou que cau a trossos.

stats