07/03/2022

I si Messi...

2 min
Leo Messi durant el partit de l’eliminatòria de Champions contra el Reial Madrid.

BarcelonaJa fa un any de la victòria de Joan Laporta a les eleccions. Però menys temps ha passat de l’adeu de Leo Messi al Barça, una de les notícies que marcaran el mandat de l’actual president tant pel seu impacte emocional i simbòlic com per l’econòmic i esportiu. Malgrat que havia tingut alguns dubtes, majoritàriament sempre havia apostat per la continuïtat de Messi per ser l'eix vertebrador de la transició que necessitava el club, sobretot en termes futbolístics. Messi com a referent per construir un nou projecte, i que les noves peces que necessiten acumular experiència pivotessin al voltant seu.

He de reconèixer que torno a tenir contradiccions sobre aquesta qüestió. Veient la dinàmica de l’equip, i espero que aquestes paraules no representin un sacrilegi per a tots aquells messiànics convençuts, la continuïtat de Messi no hauria permès el salt qualitatiu d’alguns futbolistes que s’han vist obligats a fer un pas endavant sense la seva presència. I ja no parlo de l’impacte econòmic de l’operació, que al final va ser el detonant de l'adeu. Em limitaré únicament a incidir en la parcel·la esportiva. Messi aglutinava tant, era tant i tan bo, que condicionava el joc, les jerarquies i els equilibris del grup. Amb ell probablement molts joves jugadors no haurien agafat els galons que ara sí que han hagut d’assumir. I una part d’aquesta argumentació es pot objectivar: aquests joves no haurien jugat tant perquè un lloc a l’onze sempre seria per a l’argentí i, en segon lloc, tampoc haurien tingut tanta responsabilitat.

I que consti que segurament amb Messi encara vestit de blaugrana, probablement el Barça lluitaria per la Lliga i continuaria viu a la Champions. Si mirem a curt termini, el club seria millor amb ell. El meu dubte és si a mitjà i llarg termini la continuïtat seria contraproduent, perquè hauria tapat moltes vergonyes en un moment en què el Barça necessitava, per damunt de tot, tocar fons, assumir les misèries de la política esportiva dels últims anys amb Bartomeu i reconstruir-se del tot.

A més, hem de partir de la idea que en algun moment o un altre el Barça s’hauria quedat sense Messi. El dia havia d’arribar, tot i que veure’l retirar-se al Camp Nou hauria tingut un gran impacte en clau de relat. Ara bé, posats a assumir que aquest dia arribaria segur, crec que com més aviat s’afrontés el moment, molt millor per a l’entitat. Posposar l’adeu seria posposar la consagració dels que han de ser els seus substituts. I ho escric en plural, perquè a ell no el pot suplir un únic futbolista: el Barça post-Messi serà coral o no serà.

stats