Barça
Esports 22/11/2021

El misteri del primer portuguès que va jugar al Barça

Molt abans de Figo, Virgilio Da Costa va unir per primer cop el club blaugrana amb el futbol portuguès

5 min
L'equip del Barça campió de Catalunya el 1903, plantilla on va jugar per primer cop un portuguès, Virgilio Da Costa

BarcelonaTan a prop, però tan lluny. Portugal sempre ha sigut com un familiar llunyà, similar en algunes coses però tan diferent, obert a l’Atlàntic. Futbolísticament, Portugal és sinònim de personatges demonitzats pel barcelonisme, com Figo, Cristiano, Pepe o Mourinho. Destí injust, que una terra tan fascinant sembli destinada a no poder donar al Barça grans referents. De fet, qui més a prop va estar de ser un heroi a Catalunya és Figo, que va passar d’haver-se guanyat el cor del barcelonisme a convertir-se en el gran judes. Figo era el primer portuguès en molts anys al Barça. Quan va arribar el 1995, era gairebé una novetat tenir portuguesos al Camp Nou. D'abans, els socis més veterans només recordaven Jorge Alberto Mendonça, nascut a Luanda (Angola) el 19 de setembre del 1938 quan aquesta terra era una colònia portuguesa. Fill d'un funcionari portuguès casat amb una angolenya, Mendonça va formar-se a l’Sporting de Portugal, club d'on va saltar al Deportivo de la Corunya. Després va brillar a l’Atlètic de Madrid, però com a davanter del Barça, del 1967 al 1969, no va acabar de brillar en part per culpa del president Narcís de Carreras, devot catòlic, que va decidir apartar-lo de l'equip quan es va saber que era testimoni de Jehovà. Els hereus de Mendonça i Figo tampoc van tenir gaire sort. Vítor Baía, Fernando Couto, Simão, Quaresma, André Gomes, Semedo o Trincão han carregat damunt seu aquella saudade atlàntica tan portuguesa. Mira que Portugal ha donat genis, en les últimes dècades, però mai han triomfat a Catalunya. L’excepció vindria a ser Deco, que, de fet, era brasiler amb passaport portuguès.

La història del Barça i Portugal, però, neix molt abans. Una investigació de Fernando Arrechea i Eugen Scheinherr per als Cuadernos de Fútbol del Centre d'Investigacions d'Història i Estadística del Futbol Espanyol (CIHEFE ) va permetre descobrir el 2017 que molt abans de Figo i Mendonça un portuguès ja havia defensat el Barça: Virgilo Da Costa, nascut a Porto el 23 de setembre del 1881. Coses de la vida, Da Costa uneix el destí del Barça amb el del Porto, club del qual va ser soci, allunyant encara més el club blaugrana del seu rival d'aquesta setmana, el Benfica. El Porto sempre ha plantat cara als equips de Lisboa, especialment al Benfica.

Un enginyer de Porto

Els portuguesos, històricament, han preferit no mirar gaire cap a Espanya, aquell veí de qui fan broma dient: "Nosaltres sempre estem tristos perquè plorem l’imperi perdut, però els espanyols semblen contents perquè no s’han adonat que també han perdut el seu". Els pioners del futbol portuguès van ser joves de bona família que van estudiar a Anglaterra, el país amb el qual han tingut sempre les millors relacions comercials, o Alemanya. Da Costa, enginyer tècnic industrial, va estudiar del 1900 al 1905 a la Universitat de Ciències Aplicades Hochschule de la ciutat de Mittweida (Saxònia), on va fer amistat amb un jove alemany que anys més tard marxaria a viure a Barcelona per motius laborals: Udo Steinberg, una de les figures clau de l’esport català d’inicis de segle, ja que va participar en la creació del Reial Club de Tennis Barcelona i va ser directiu i jugador del Barça en els primers anys de vida del club, on va posar en marxa la primera escola per a nens: una llavor que acabaria convertida en la Masia, més o menys. Steinberg, enginyer tècnic industrial com Da Costa, havia arribat a Barcelona el 1899, on va dirigir l'empresa La Maquinista Hispania de Barcelona. L’alemany, de fet, va ser l’autor del primer gol de la història dels partits entre el Barça i el Reial Madrid, el 1902. Steinberg també era un bon atleta i va ser un dels primers redactors del diari esportiu El Mundo Deportivo. Un home polifacètic.

Va ser ell qui va reclutar Da Costa, que jugaria al Barça com a extrem dret del 1903 al 1906. Per poc no va coincidir amb Alfonso Albéniz, el fill del compositor Isaac Albéniz, que jugaria al Barça del 1900 al 1902 abans de marxar a Madrid. Curiosament, Albéniz va morir els anys 40 a Portugal, a Estoril, on va marxar a viure. El portuguès arribava provinent de l’Hispania, un altre club de la ciutat ja desaparegut, i durant molts anys va ser un misteri saber qui era, ja que el seu cognom apareixia mal escrit. De vegades, Acosta o D’acosta, cosa que creava dubtes sobre la seva nacionalitat. Van ser Fernando Arrechea i Eugen Scheinherr qui van poder certificar que, de fet, no era ni català ni italià. Era portuguès. Una de les pistes seguides era la revista satírica Xut! dels anys 20, on apareix un acudit, anys després del pas del jugador, que diu: "Tenien un portuguès que es deia D´Acosta [sic], molt amic d’un anglès que es deia Harris…" Da Costa hauria descobert el futbol a Alemanya, jugant al Mittweidaer Ballspiel-Club, abans de començar a deixar-se veure per Barcelona de la mà de Steinberg, jugant tant amb l’Hispania com amb el Barça. Amb el club blaugrana debutaria el 29 de novembre del 1903 al Campionat de Catalunya contra un club anomenat Joventut. Van guanyar per 3-0. El Barça, però, va acabar quart en aquella primera edició del Campionat de Catalunya, en plena crisi de resultats. I Gamper, que va arribar a coincidir en alguns partits amb Da Costa, penjaria les botes. Aquella temporada 1903/1904 el portuguès va jugar set partits i va marcar un gol. La temporada 1904/05, en canvi, no va jugar ni un sol cop, motiu pel qual se sospita que anava i venia a Barcelona. Reapareix jugant tres partits la temporada 1905/06, tots entre el febrer i el març, quan marca tres gols. De fet, no apareix a les poques fotografies d'aquells anys.

Da Costa jugaria el seu últim partit de blaugrana en un amistós el 1906 i, pel que sembla, no va seguir vinculat al Barça, a diferència del Mittweidaer. De fet, va arribar a formar una secció d’exjugadors del club alemany que voltaven per la península Ibèrica. La seva pista es perd un cop torna a Porto per treballar segurament d'enginyer. "Tenim el seu nom al llistat de socis fundadors del Porto, però no se sap gran cosa de la seva vida. A totes les obres especialitzades sobre la història del club no apareix més enllà d’aquell llistat", explica Diogo Faria, historiador i membre del departament de comunicació d’aquest club.

Da Costa va ser un pioner oblidat, un jove que va entregar-se amb passió al futbol a inicis de segle, abans de desaparèixer. Durant dècades, el Barça va ignorar la seva existència, pensant que la relació amb Portugal naixia aquells anys 60 en què va arribar Mendonça i també en el primer duel oficial contra un rival portuguès, el Benfica, en la trista final dels pals de Berna del 1961. El Barça ha jugat 31 cops partits oficials contra portuguesos, especialment el Benfica i el Porto (8 cops), però també el Belenenses (7 cops), l’Sporting de Portugal (6 cops) i el Vitória de Guimarães (2). Abans, però, ja havia jugat contra portuguesos en tornejos com la Copa Llatina –va guanyar la final del 1949 contra l’Sporting– o en alguns amistosos.

stats