El nou trident aterra al cor d’Europa

Enviat Especial / A PragaSempre es torna a Praga. La capital txeca, com Barcelona, és una ciutat amb encant on de tant en tant les flames deixen cicatrius que perduren. Dues ciutats on la cultura intenta sobreviure ofegada pels pisos turístics, amb clubs de futbol amb tantes pàgines escrites que amb un sol llibre no s’expliquen les seves aventures. I malgrat tot, per primer cop el Barça s’enfrontarà a l’Slavia (21 h / Movistar Champions), un club que ja jugava derbis amb l’Sparta abans que Joan Gamper escrivís aquell anunci que va provocar el naixement del club blaugrana ara fa 120 anys.

Praga, la ciutat on Cruyff va crear el terme entorn uns mesos abans de tocar el cel a Wembley, veu arribar un equip que, aprofitant el duel entre l’Inter i el Borussia, vol fer-se seu el liderat del grup contra un rival sense gaires noms coneguts però especialitzat en donar sorpreses. “L’any passat ja va eliminar el Sevilla. És un rival que sempre va de cara, atacant amb molts jugadors. Un rival ràpid, vertical, que va dominar l’Inter a casa seva i que ens obligarà a treballar fort. És un partit clau”, va advertir Valverde.

El Barça, però, ha crescut tant amb el temps que l’Slavia sembla petit al seu costat. Malgrat això, l’equip txec reivindica el seu futur mirant el passat, i abans del partit va retre homenatge a una de les figures que uneix els dos clubs, Ferdinand Daucik, entrenador del Barça als anys 50 i capità de l’Slavia als anys 30, en una cerimònia en què els txecs van presentar una còpia de la Copa Mitropa guanyada el 1938 i perduda a les flames de la Segona Guerra Mundial. “Hi va haver una època que nosaltres apreníem del vostre futbol”, va dir el directiu Jordi Moix envoltant de vells trofeus i sota la mirada de fotografies en blanc i negre. Però el color pertany a un Barça que ha aconseguit que faci setmanes que no quedin entrades al modern Eden Park, al sud de la ciutat.

El Barça hi arriba una mica més lleuger de pes, sense les preocupacions pel joc erràtic de fa setmanes. “Ens ha calgut temps per recuperar les bones sensacions, perfeccionar els mecanismes defensius”, va dir Clément Lenglet, que tornarà a ser titular, ja que Umtiti segueix sense sort i serà baixa després de rebre un fort cop. A Eibar, l’equip va tancar una actuació rodona, tant en atac com en defensa. Griezmann, que fins ara feia aquella cara que fan els nens que arriben a una escola nova amb el curs començat i encara no han fet amics, de mica en mica ha estat acceptat en els jocs dels veterans. “No hi ha cas Griezmann, ho veieu?”, va dir rialler Lenglet a Praga. El seu compatriota hauria de ser titular al costat de Messi i Suárez, ja que sense el clàssic de dissabte, ajornat, Valverde farà jugar l’equip de gala. “M’agradaria que manés el sentit comú. L’altre dia l’Espanyol va jugar a casa, però s’ha ajornat el partit que es juga més tard. ¿I si el dia escollit hi ha una manifestació? Cal confiar en el seny de la gent, que la societat catalana estigui bé. I que no ens taquin aquestes guerres entre la Federació i la Lliga”, va dir empipat Valverde sobre un clàssic encara sense data.

El Barça, que no debuta a l’Eden Park -el 2011 hi va derrotar el Viktoria Plzen per 0-3 amb tres gols de Messi-, té la baixa de Sergi Roberto però recupera Piqué i Ousmane Dembélé, sancionats a la Lliga. Suárez, que ha marcat en els últims quatre partits, buscarà fer-ho per fi fora de casa a Europa, on no anota des del setembre del 2015, a Roma. “És cert que les estadístiques expliquen que tenim problemes en aquest sentit, tocarà estar concentrats”, va recalcar un Valverde que no vol cap ensopegada ara que l’equip rutlla de nou. Amb el trident endollat, l’entorn hauria d’enviar missatges positius un cop acabi el partit de Praga. On sempre es torna.