L’olfacte de Suárez torna en el millor moment

BarcelonaLuis Suárez no es cansa d’esbroncar Dembélé durant els partits quan el francès s’embolica en espais reduïts i perd la pilota quan no té camp per córrer. L’uruguaià també va ser dels pesos pesants del vestidor que li va estirar les orelles públicament quan Dembélé s’adormia, feia tard als entrenaments i mostrava uns descuits impropis d’un futbolista que llueix la samarreta del Barça. Però Suárez sap que necessita Dembélé, i ahir al Santiago Bernabéu les esbroncades van passar a ser abraçades: el francès va assistir l’uruguaià en el primer dels dos gols que va marcar. Dos gols i mig, perquè el segon del Barça se’l va fer Varane en pròpia, però Suárez ja estava amb la canya a punt per marcar.

Dembélé ja fa temps que té el vistiplau de Messi, ja que el talent detecta el talent de manera natural. Suárez és d’una altra pasta, és un futbolista més de lluita i d’empenta, de mossegar, que no pas de talent, malgrat que de les seves botes n’han sortit gols de bella factura. Les aptituds de l’ex del Liverpool li han servit per fer una pila de gols al llarg de la seva carrera, en què ha passat per equips com l’Ajax, el Liverpool i el Barça. Ser davanter centre del Barça mai ha sigut una tasca fàcil i Suárez, des que va arribar l’any 2014, s’ha guanyat la gent a base de gols. Com els dos que va fer ahir al Bernabéu, un d’ells de penal. Ell el va provocar i el seu gran amic Messi li va cedir. No importava que l’escenari fos el Bernabéu: Messi i Suárez van aplicar una llei tan antiga com vàlida en el futbol de barri: a qui li fan el penal és qui el xuta.

Suárez no va fallar. De fet, va fer emmudir un Santiago Bernabéu ple a vessar. L’uruguaià va xutar a l’estil panenka, i Keylor Navas, fent una ganyota d’incredulitat, només va poder veure com la pilota entrava subtilment a la seva porteria. “Ho he decidit en el moment de xutar el penal, que el volia llançar així”, va confessar amb naturalitat Suárez després del partit. Era el tercer gol del Barça, que ha trobat el gust a esquinçar el feu blanc. Amb el doblet d’ahir, Suárez va firmar el seu onzè gol al Reial Madrid en els 13 clàssics que ha disputat. És la seva víctima preferida.

El 9 blaugrana va recuperar la pólvora en el millor moment i en el millor escenari possible. D’una esgarrapada seva tot just sortir del descans, el Barça en va treure un cop de puny a la gespa del Bernabéu. Els d’Ernesto Valverde no estaven sent millors que el Reial Madrid abans del gol de Suárez, però Dembélé va saber trobar l’uruguaià dins de l’àrea i aquest no va fallar. En el primer xut del partit entre els tres pals del Barça, i en la primera rematada de Suárez, els blaugranes es van avançar.

Els mateixos protagonistes van fabricar el segon quan més bé estava el Madrid. Varane, botxí involuntari, va introduir al fons de la xarxa una altra passada letal de Dembélé que tornava a buscar el peu de Suárez. Si Vinícius topava una vegada i una altra amb el desencert o amb la providencialitat divina de Ter Stegen, Dembélé i Suárez se les van empescar per canviar el signe del marcador. El tercer gol de l’uruguaià, de penal, només va confirmar la revolució d’efectivitat ofensiva que el Barça va exhibir al Bernabéu.

Si dissabte, contra el Sevilla, Suárez va trencar una ratxa de cinc partits sense marcar, ahir va anar de menys a més i va fer un doblet engrescador. Els gols de Suárez no poden esborrar que l’uruguaià cada cop suma més anys i necessita més descans, però després d’una ratxa erràtica els últims partits, amb un rendiment més que qüestionable, ahir va recuperar l’olfacte en el millor moment. “Sent el futbolista que soc, he de conviure amb la crítica i l’elogi, però el més important és que hem complert un dels objectius de la temporada: arribar a la final de la Copa. Lluitarem per tot”, va dir Suárez.