17/09/2021

Els passatemps i el missatge

2 min
Ronald Koeman, al partit contra el Bayern.

BarcelonaHi va haver un temps en què el Barça de Guardiola resolia els partits abans del descans i, com que després abaixava el pistó, els assistents al Camp Nou dedicaven la segona part a fer l’onada mexicana amb gran entusiasme. Ara que n’hi ha força menys, hem assistit a l’estrena d’un nou format de passatemps consistent a fer arribar una pilota des de la primera a la tercera graderia del gol sud, una actitud del respectable que, lluny de considerar-la una falta de respecte per als futbolistes, trobo saludable.

Com que sempre he considerat fals allò que l’afició del Barça és la millor del món, celebro poder afirmar ara que el millor del Barça-Bayern va ser l’actitud positiva i la comprensió de la situació que van exhibir els culers que van anar a l’estadi. Calorosament cridaners mentre hi va haver partit, respectuosament silenciosos mentre la barca s’enfonsava com era previsible, i contagiosament revifats quan Koeman va fer entrar els nanos amb el marcador sentenciat.

Sorprenentment, sembla que els aficionats són els que millor han entès com s’ha de viure el present blaugrana. Molta paciència i pocs retrets, llevat dels que es va endur Sergi Roberto, segurament en l’única reacció discordant de la graderia durant una –altra– dura nit europea.

L’entrenador va aprofitar la coartada de l’escassedat d’efectius per regalar-nos un altre plantejament pragmàtic marca de la casa que es va traduir en una actuació poruga, acomplexada i, en conseqüència, empetitida dels futbolistes que va abocar sobre el terreny de joc. I el president, lluny d’intentar calmar els ànims tenint en compte que som a mitjans de setembre, no es va estar de declarar-se dolgut i indignat, i de demanar als socis que li facin confiança.

Estaríem arreglats si no n’hi fessin sis mesos després de votar-lo massivament, però comença a ser urgent que Laporta aclareixi les seves prioritats. Si continua pel camí de “som el Barça i hem de guanyar títols en qualsevol circumstància”, es fa difícil retreure-li a l’entrenador que opti sempre per l’opció més resultadista. I demanar temps per reconduir la situació del club es contradiu amb muntar gabinets de crisi al voltant de la figura de l’entrenador que va confirmar a l’estiu tot just a la primera rebolcada.

Fem-nos a la idea que en vindran més. I el Barça només superarà aquesta temporada condemnada a la transició amb un discurs unívoc, coherent i lúcid que pugui entendre tothom. En cas contrari, a la parròquia no li durarà gaire l’elogiable paciència de dimarts.

stats