Pedri, l'últim talent precoç del Barça

BarcelonaNo hi ha unanimitat entre els historiadors del futbol sobre la precocitat de Pedro González, Pedri. La gran majoria creuen que és el sisè més jove a debutar amb la selecció espanyola absoluta. Però d’altres, que dubten sobre els partits disputats de fa un segle, el setè. Sigui com sigui, amb 18 anys i 120 dies, dijous el futbolista canari del Barça es feia un lloc entre els millors. I de passada reforçava l’aposta del conjunt blaugrana pel talent precoç. No és casualitat que a la llista dels futbolistes que s’han estrenat més aviat n’hi ha tres que juguen o han jugat al Camp Nou: a banda de Pedri, Ansu Fati i Bojan Krkic.

Malgrat la seva edat, Pedri no es pot considerar un futbolista de La Masia. De fet, ni tan sols ha jugat cap partit amb les categories inferiors del Barça. Nascut a Tegueste i fill del fundador de la penya barcelonista d’aquesta localitat de les illes Canàries, va signar per al conjunt blaugrana el 2019 però amb una clàusula que li permetia seguir al seu club d’origen, el Las Palmas, fins a l’estiu del 2020, on ja jugava al primer equip. A l’agost arribava a un Barça en crisi, encara convalescent del 2 a 8 contra el Bayern a la Champions i amb molts dubtes de futur. Però, malgrat les reserves inicials, no va trigar gaire a convèncer l’entrenador, Ronald Koeman, del seu talent com a jugador. Ja amb fitxa del primer equip, el seu debut inicial va ser en l’estrena a la lliga contra el Vila-real, partit en què va entrar a la gespa substituint Coutinho. Tres setmanes després seria titular per primera vegada, al camp del Getafe. I el 20 d’octubre s’estrenaria com a golejador en un partit de Champions contra el Ferencváros. Des de llavors seria un fix a l’onze titular blaugrana. “Tot plegat ha estat una bogeria. Quan vaig venir no sabia si em podria quedar. La meva intenció era fer la pretemporada i, a partir d’aquí, si seguia, mirar de tenir el màxim de minuts possibles. Però el que estic vivint és, per a mi, una sorpresa. Si he de definir-ho amb una paraula, diria increïble”.

El debut amb Espanya

“Avui he complert un altre dels meus somnis, debutar amb la selecció espanyola. Només ha faltat guanyar perquè la nit fos perfecta”, deia el jove jugador, que havia entrat a la segona part del partit contra Grècia que va acabar amb empat (1-1). Una projecció meteòrica d’un futbolista que va seduir els caçatalents del Barça des del primer minut. Pocs dies després de signar amb el conjunt blaugrana, el setembre del 2019, debutava amb la selecció espanyola sub-17. Un any després, quan encara no s’havia posat la samarreta blaugrana, s’estrenaria amb la sub-21. I fa tot just un parell de setmanes rebia la trucada de Luis Enrique perquè s’incorporés a l’equip absolut espanyol. “Molta gent em va felicitar. Messi, Iniesta... i gent del meu entorn, família i amics”, comentava Pedri durant la convocatòria amb Espanya, on lloava també Koeman, a qui considerava el gran “culpable” dels seus èxits. “Ha confiat en mi des del primer moment, i això l'hi he d’agrair”.

L’estrena de Pedri amb Espanya no va tenir el regust que li hauria agradat. Va entrar a la segona meitat, quan el partit ja estava empatat, i va jugar mitja hora. Però gairebé no va participar en el joc. “Hi havia molts pocs espais interiors i gairebé no m’he pogut girar. No he pogut fer el meu joc”, lamentava el migcampista. “Ha tingut la mala sort de sortir i que li fessin un marcatge a l’home. Li ha costat entrar en el partit. Hem intentat treure’l de la zona però no ho hem aconseguit. Hi haurà molts més partits per veure’l”, afegia l’entrenador, resignat i comprensiu a la vegada. En canvi, Bryan Gil, jugador de l’Eibar que també s’estrenava amb Espanya –en el seu cas acaba de complir 20 anys– va brillar més. Grèvia va evidenciar que no el tenia tan controlat i això va permetre a l’extrem lluir-se per la banda esquerra de l’atac, tot i que li va faltar encert en les centrades. Amb ells, ja són 21 els futbolistes que han debutat amb la roja de la mà de Luis Enrique. Un d’ells, Ansu Fati, que va jugar el seu primer partit absolut el setembre passat –amb 17 anys i 308 dies– però que ara estarà força temps sense poder jugar per les complicacions de la seva lesió al genoll.

Titular absolut amb el Barça, Pedri només s’ha perdut un partit en tota la temporada, el de Champions al camp del Ferencváros, que va veure sencer a la banqueta. En la resta de duels ha tingut protagonisme: ha disputat 42 partits i en 31 ha estat titular. Ha jugat 2.853 minuts (el 74% del total) i ha anotat tres gols. Uns números que ja han fet obrir el debat sobre la seva renovació. De moment té contracte fins al 2022, amb dos anys opcionals més, però la nova directiva té coll avall que caldrà revisar les xifres a l’alça. “No tinc pressió. He de ser sempre jo mateix”, confessa aquest jugador que s’ha erigit com un dels millors socis de Leo Messi sobre el terreny de joc.

L’Eurocopa, últim repte

Però a l’horitzó immediat de Pedri hi ha un altre objectiu, l’Eurocopa. Aquest estiu el torneig de seleccions conviurà amb els Jocs Olímpics. La previsió és que el migcampista disputi una de les dues competicions. “Per ara estic tranquil. Si he d’escollir, no em quedo amb cap, bàsicament perquè la decisió final no depèn de mi”, responia, tirant pilotes fora. A Pedri, a qui molts comparen amb Iniesta –pel caràcter reservat i les habilitats al camp–, no li agrada fer volar coloms. Almenys en públic. I a Luis Enrique tampoc li agraden els jugadors que s’ho creuen abans d’hora. Un binomi perfecte.