Barça

La pissarra del Màlaga-Barça

L'equip blaugrana no troba el ritme i la clarividència necessària per esquerdar el plantejament d'un Màlaga que executa bé el seu pla: defensa agressiva i contraatac

Tocava guanyar per fer bo l'empat del Madrid al derbi contra l'Atlètic i aquesta exigència ha acabat per condemnar el Barça a un estat de nervis que, en cap moment, li ha permès entendre com calia jugar al Màlaga. A un Màlaga agressiu defensivament, amb un pla ben clar: anul·lar Busquets, fer espessa la circulació de pilota del Barça i esperar el contraatac letal. I li ha sortit rodó (2-0).

I li ha sortit bé des del principi, de fet. Ja ho havia avisat Luis Enrique, que aniria alternant dibuixos i esquemes de joc fins a final de temporada, i contra el Màlaga, i per circumstàncies del guió (les absències per sanció de Piqué i Rakitic i l'amenaça sobre Sergi Roberto), el pla ha sigut un 4-3-3 amb Mascherano de lateral dret, i Denis Suárez i André Gomes al mig del camp amb Busquets.

La distribució de peces, inevitablement, ha fet que l'equip carregués el joc especialment per la banda esquerra, on Jordi Alba ha completat el triangle amb Neymar i André Gomes amb un acompanyament més interior que en altres dies. L'esquerra havia de ser, per necessitat, la banda motor del Barça.

La fórmula, però, tot i que ha permès alguna diagonal cap a dins del brasiler, no ha donat prou dinamisme al joc. El ritme de circulació no aconseguia desordenar un Màlaga pacient, replegat en un 4-4-2 que tenia un objectiu clar: aïllar Busquets de la circulació. Així, per al Barça era impossible agilitzar els atacs o no precipitar-los.

L'altra conseqüència d'això era que Messi havia de baixar per participar, i com que les seves associacions amb Denis o Mascherano per la zona dreta li eren poc productives, ha buscat activar la banda contrària, la de Neymar o Alba. 

El seu canvi d'orientació, però, no ha agafat mai per sorpresa Rosales i companyia.

El Màlaga s'ha anat veient capaç de resistir, encara que la seva transició, d'entrada, no era efectiva ni s'allargava més de dues o tres passades. Però la capacitat del Barça de finalitzar era tan baixa que permetia al Màlaga defensar-se sense perdre gaire altura. Malgrat tot, Kameni ha salvat el 0-1 a les botes de Suárez i Rosales ha robat una pilota a André Gomes quan el portuguès podia perforar la xarxa malaguenya.

I mentre es païen aquests ensurts, ha arribat una passada llarga, vertical, que ha deixat sol Sandro davant Ter Stegen. 1-0 i nervis al Barça.

L'equip de Luis Enrique ha entrat al descans amb la sensació que el Màlaga tornaria a frustrar-lo com en altres visites i el tècnic ha mogut fitxa ràpidament: entrada d'Iniesta i Sergi Roberto per Denis i Mathieu. S'ha mantingut l'esquema però s'han naturalitzat les peces, per resoldre els problemes d'amplitud de la dreta i la clarividència en conduccions interiors.

Futbolísticament, l'equip ha trobat una dinàmica més bona però ja anava contra uns altres elements: les presses, la confiança local, la desesperació d'estar deixant passar l'ocasió decisiva per a la Lliga.

L'últim recurs de Paco Alcácer s'ha vist espatllat per l'expulsió de Neymar, que ha acabat d'exagerar el panorama. L'ofuscació blaugrana era absoluta pel passadís central, on el Màlaga s'ha enrocat.

I no només s'ha defensat al límit, sinó que ha anat trobant contraatacs rapidíssims (i encara més a partir de l'entrada de Peñaranda) que anaven afegint més nervis al Barça.

Ho ha acabat d'adobar una decisió arbitral que no ha vist penal en una falta a Sergi Roberto dins de l'àrea.

Més continguts de