16/04/2021

Pressió sobrevinguda

2 min
Joan Laporta, Ronald Koeman i Rafa Yuste

BarcelonaEl futbol despulla tant els que pretenem fer pronòstics de llarg recorregut que un Madrid essencialment pragmàtic en té prou per postular-se com a campió d’Europa, mentre que un Barça en un accidentat any de transició encara lluita per la Lliga i la Copa. En clau blaugrana, allò que l’objectiu d’aquesta temporada no eren els títols sinó l’evolució del nou projecte ha caducat, fins al punt que als de Koeman avui no els està permès fallar.

D’entrada perquè, malgrat que li costi respondre en les cites importants, el Barça no pot perdre dues finals el mateix any amb un rival de menys entitat. Pot ser que l’equip hagi perdut aquella dolçor i energia d’Anoeta abans de l’aturada, però és que els bascos fa un mes i mig que no guanyen, han paït malament la derrota en la final contra la Reial i se’ls ha esvaït l’efecte Marcelino. Però, sobretot, fora molt bo que el Barça no fallés avui perquè no ens qüestionem d’un plegat tots els elements positius que han anat sembrant l’equip i la banqueta durant la temporada.

Diu el tòpic que és més fàcil fer un judici sever a un entrenador que a vint-i-cinc jugadors, de manera que les mirades i la pressió apunten, aquesta nit, a Koeman. En la seva presa de possessió, Laporta va dir públicament a l’holandès que tenia la confiança de la nova directiva, però, com que des d’aquell dia no han anunciat cap decisió, ni cap posicionament futbolístic de futur, s’ha generat una nebulosa al voltant de la continuïtat del tècnic.

Celebro que Koeman en tingui prou amb aquella manifestació explícita de confiança, i amb el fet de participar en la planificació del curs vinent. Però al tècnic li crida l’atenció, i a mi també, que hagi de passar una revàlida en la final d’avui o en les últimes vuit jornades de Lliga.

Desconec en quins criteris s’empararà la nova junta per decidir l’entrenador de la pròxima temporada. Tenint en compte la destitució ahir mateix del mànager del bàsquet, Nacho Rodríguez, sembla evident que no es basen en els resultats sinó en la química o en els compromisos electorals, en aquest cas amb el seu substitut, Joan Carles Navarro.

La qüestió és que si la confiança en Koeman és tan ferma com ho era fa un mes, no hauria sobrat una renovació pública d’aquest suport. El silenci institucional es pot justificar en un moment de presa de decisions sobre el futur, però, ni que sigui de manera involuntària, ha generat una pressió sobrevinguda, i jo crec que innecessària, sobre l’entrenador. Tant de bo l’equilibri de l’equip no se’n ressenti.

stats