DERBI

La primera dosi de Dembélé i l’amargor de Darder

El francès debuta amb una assistència a Suárez i detalls prometedors

Els dos fitxatges més il·lusionants de l’estiu del Barça i l’Espanyol, Ousmane Dembélé i Sergi Darder, van viure experiències força desiguals en la seva estrena. Tots dos recordaran el derbi d’ahir, encara que amb sentiments i sensacions força diferents. L’únic dels dos que va sortir des de l’inici va ser el balear, però en l’estrena va pagar car un sistema que el va desconnectar dels seus companys i que el va obligar a patir més que no pas gaudir.

Qui difícilment oblidarà la presentació al Camp Nou serà Dembélé. Tot i entrar amb el partit resolt, va contribuir a la festa blaugrana assistint Luis Suárez en el 5-0. Poc abans, a més, ja havia ofert algun detall de gran qualitat. Valverde va deixar-lo a la banqueta, però no va trigar a fer-lo entrar. Va ser al minut 68 quan, amb un 3-0 al marcador, va coincidir per primer cop amb Suárez i Messi. L’afició blaugrana no va dubtar a rebre’l amb una sonada ovació com a mostra de benvinguda.

Situat al costat dret, va trepitjar les dues primeres pilotes que va rebre, buscant l’un contra un davant Aarón, a qui va forçar una groga després d’un regat espectacular amb l’esperó. “És una bala, costa molt marcar-lo”, deia Quique Sánchez Flores del francès, que no va tardar gaire a perdre la timidesa inicial i a demostrar que, quan arrenca amb espais, és elèctric i vertiginós. Al minut 89 va resoldre un contracop amb espais regalant un gol a Suárez. La nova davantera del Barça ja connecta. “Ens aportarà moltes coses”, va dir Valverde.

Un cervell desconnectat

Va arribar per ser el director de joc de l’equip però ahir Darder només va ser un espectador. El d’Artà va poder complir el somni que desitjava des dels 13 anys, poder debutar a Primera amb l’Espanyol, però el record que se n’endurà difícilment serà positiu. Totalment desaparegut, el seu potencial va quedar notablement reduït pel context del partit i l’esquema que va plantejar un inflexible Quique Sánchez Flores. “Volia tapar espais pel mig amb ell”, va dir el tècnic.

I això que, un cop es van donar a conèixer els onze escollits per al partit, semblava que podia ser una peça important en l’esquema. La presència de Fuego i Diop feia preveure un trivot en què el balear seria l’epicentre del joc, però res més lluny de la realitat. El tècnic madrileny no va voler modificar l’habitual 4-4-2 i el sacrificat (a banda de Piatti, que va quedar reciclat al costat dret) va ser Darder. Des de l’esquerra, el seu protagonisme va ser gairebé nul. Al primer temps únicament va fer quatre passades, de les quals només dues van ser encertades. La primera bona no va arribar fins al minut 34, dada que corrobora la seva absència en el tram inicial.

Ahir, lluny de poder marcar el ritme o organitzar el joc del seu equip, Darder va haver d’estar més pendent de les internades de Semedo i d’ajudar Aarón (també desaparegut en atac) amb Deulofeu. Inexistent en atac, va acabar sent substituït per Dídac (un altre blanc-i-blau que va debutar), amb una groga per protestar i com el jugador periquito que va intervenir menys (sis passades completades amb èxit de 13 intents) de tot el duel.