27/02/2021

No llençar la temporada

2 min
Els jugadors del Barça celebrant el gol de Messi

Del Barça actual, esperant president des de fa mesos i enmig d'un procés de reconstrucció, hem assumit que l'equip encara està molt verd per plantar cara a Europa, tal com ja ens va demostrar la desfeta contra el Juventus del desembre i va confirmar el cru bany de realitat contra el PSG. Però el triomf al Sánchez Pizjuán, contra un dels equips més físics i treballats de la Lliga, permet recuperar un cert optimisme que, últimament, va car al Barça. I, sobretot, pensar que almenys no s'ha tirat la tovallola a mitja temporada.

El que avui permet recuperar bona part de l'autoestima perduda es veia molt gris tot just fa una setmana: pràcticament despatxats d'Europa a les primeres de canvi i incapaços de superar el Cadis al Camp Nou. En pocs dies –així és el futbol–, el triomf burocràtic de dimecres contra l'Elx, desencallat per Messi, i sobretot aquesta victòria convincent contra el Sevilla, permeten mirar els dies que vindran amb uns altres ulls. A partir de demà els culers estarem pendents del que facin el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid –que la setmana vinent s'enfronten entre si– amb una mica d'esperança que l'equip s'enganxi de veritat a la Lliga. En definitiva, continuar-hi vius i intentar divertir-nos fins al final del curs perquè, al capdavall, tot plegat també va d'això.

Malgrat que aquest Barça viu instal·lat en la irregularitat, la lliçó apresa a Sevilla ensenya el camí a seguir. I no parlo del canvi de sistema, que veig com un vestit a mida puntual –el mateix Koeman ho ha confessat– per no fer figa en un dels estadis més complicats de la Lliga. Parlo de la predisposició dels jugadors, que han sortit a mossegar des del primer minut. El Barça ha volgut ser dominador, defensant a partir d'una elaborada pressió col·lectiva i fent un pas endavant, no endarrere, com tants altres cops hem vist fer a aquest equip contra rivals grans. L'equip ha sortit a buscar el partit i s'ho ha cregut, no ha sigut contemplatiu. I, mal que em pesi dir-ho, alguna cosa en tot això hi deu haver tingut a veure que dos futbolistes com Griezmann i Pjanic, immersos en una estranya melancolia, no hagin jugat ni un minut.

Koeman ha tocat la tecla encertada avui i se li ha de reconèixer. Des d'aquell llunyà triomf a Torí del principi de la temporada, el neerlandès no s'havia pogut anotar cap victòria contra rivals de pes aquest curs. El triomf a Sevilla pot ser un punt d'inflexió per al futur de l'equip a la Lliga i, qui sap, per a les semifinals de la Copa. Tres punts balsàmics. Creuem els dits perquè les lesions de Pedri i Araujo, que just tornava, no siguin gran cosa.

stats