La qualitat de Leo Messi, resumida en sis maneres de fer gol
L'últim gol al Calderón torna a posar de manifest que Messi és el millor del món perquè és capaç de fer gols que demostren la seva habilitat, tècnica, potència, picardia i coordinació
BarcelonaL'última genialitat de l'astre argentí li van valer tres punts al Barça diumenge al Calderón, després que s'aprofités de la innocència de Cortouis posant la barrera en una falta lateral. No és el primer cop que Messi marca un gol original, un gol diferent del que faria qualsevol altre davanter, un gol només a l'abast del millor jugador del món. I no serà l'últim. I és que Messi no té una única manera de fer gols i, cada jornada, innova i troba nous camins per perforar la xarxa rival. Però el seu èxit de cara a porteria es pot resumir en sis punts:
L'habilitat en una conducció plena d'obstacles
Si hi ha una cosa en què Messi destaca per sobre de la resta és en la seva capacitat de conduir la pilota, portar-la enganxada al peu, superar duríssimes entrades dels adversaris per driblar-los amb retalls secs i completar eslàloms impossibles fins a fer gol. Un dels més recordats és el que va marcar contra el Getafe el 2007 i que va ser comparat amb un de Maradona davant Anglaterra als quarts de final del Mundial de Mèxic. En aquesta llista també s'hi podrien incloure el que va marcar-li al Saragossa el 2010, el de l'anada de semifinals de la Champions contra el Reial Madrid al Bernabéu o un que va fer-li al València al Camp Nou.
Una potència que el fa impossible d'aturar
És menut i de pell pàl·lida, sembla un jugador vulnerable en el cos a cos, però el tren inferior de Messi és potentíssim. La força que té quan arrenca a córrer el converteix en imparable, immune als placatges dels rivals. L'últim exemple el va fer al BayArena, quan va marcar el tercer gol contra el Bayer Leverkusen a la tornada de vuitens de la Champions, malgrat que Reinartz el va intentar aturar abraçant-lo per darrere.
La picardia el fa únic
Messi no només domina tots els aspectes del joc més tradicionals, sinó que també demostra que marca les diferències en els detalls, com ara aprofitar un porter distret amb una barrera que no ha demanat, com ha fet en dues ocasions davant l'Atlètic de Madrid (al Camp Nou i al Vicente Calderón), o amb una rematada amb la mà, d'amagat de l'àrbitre, en un partit contra l'Espanyol.
El mestre de la creativitat
Màgic, creatiu, imaginatiu. Messi ha marcat gols de vaselina, ha inventat regats, ha exagerat parets. On ningú veu sortida, ell inventa la solució i marca gols impossibles. En aquest apartat s'hi poden unir l'inversemblant regat a Almúnia en el duel contra l'Arsenal, la vaselina davant l'Albacete en el seu primer gol en Lliga amb el Barça o el joc de parets i brillant definició que va fer contra el Panathinaikòs al Camp Nou i el Vila-real al Madrigal.
Una sang freda que l'ajuda a ser precís
La majoria dels gols de Leo Messi vénen de jugades elaborades, en què exhibeix una enorme capacitat per definir amb sobrietat. Però l'argentí també comença a dominar l'art de la pilota aturada. Els seus penals acostumen a ser xuts rasos i gairebé sense agafar carrera. De falta, ha fet obres d'art com el toc suau contra l'Almeria als Jocs del Mediterrani o una falta que envia directament a l'escaire a Riazor.
I la fe indestructible per rematar com sigui
L'olfacte golejador de Messi és infinit: amb la cama esquerra, amb la cama dreta, amb el cap, per baix, per dalt, en carrera, des de parat, de manera lògica o amb rematades gens ortodoxes... Si un xut seu no entra directament a gol, ell és el primer que caça el refús. L'acció més simbòlica d'aquest esperit ferotge de cara a gol és el remat amb el pit a la final del Mundial de clubs del 2009.
