Els reforços topen amb els “condicionants econòmics”

Les limitacions de tresoreria dificulten que es pugui fitxar un recanvi per a Munir en aquest mercat d'hivern

A primera hora del matí, Munir El Haddadi i el seu representant, Francisco Valdivieso, agafaven un avió per viatjar cap a Sevilla i tancar definitivament el fitxatge amb el club del Nervión. Mentrestant, a Barcelona, seguia el debat obert sobre si era necessària la contractació d’un recanvi per cobrir la posició que deixa vacant el davanter d’origen marroquí. La resposta del club és sí i no. Que preferiblement sí però que les limitacions de tresoreria ho fan gairebé impossible. “Amb la sortida de Munir queda un espai, com ja va passar amb la lesió de Rafinha. El mercat està obert i cal valorar els condicionants econòmics. Veurem si arriba algú o no”, responia a la sala de premsa Valverde, que ahir, a la prèvia del partit contra l’Eibar, va actuar més de portaveu de la secretaria tècnica que no pas d’entrenador.

De fet, si fos pel Txingurri, avui mateix ja estaria arribant a les oficines del club un recanvi. Però ell no mana i, sobretot, no té la clau de la caixa, l’aspecte més important en aquest mercat d’hivern a Can Barça. El comiat de Munir només ha deixat un milió d’euros a tresoreria, més la part que s’estalvia el club en concepte de fitxa. A tot estirar, uns tres milions d’euros, massa poc per contractar un futbolista de primer nivell a cop de talonari, sobretot perquè aquest curs l’entitat ha de complir amb un pressupost molt estricte, sobretot en concepte de despeses.

Al club reconeixen que és impossible fitxar a cop de talonari un nou de primer nivell en aquest mercat d’hivern. De fet, també veuen difícil que arribi durant l’estiu, perquè les prioritats són en altres línies del camp, sobretot al mig. El que no es descarta és que a última hora pugui acabar contractant-se un futbolista, en forma de cessió, fins a final de temporada. Seria un jugador que no té protagonisme al seu equip i busqui una sortida a l’hivern. Una cessió com la del central colombià Jeison Murillo, descartat al València i que buscarà a Barcelona els minuts que no tenia al club xe.

Conscients que al Camp Nou necessiten un davanter, els últims dies han sonat amb relativa freqüència els telèfons mòbils d’Éric Abidal i Pep Segura, secretari tècnic i mànager esportiu del Barça, respectivament. I una de les opcions era la d’Álvaro Morata, exdavanter del Reial Madrid i actualment al Chelsea, en què no està tenint minuts. Des del Barça, com apuntava Mundo Deportivo, es reconeix que el seu agent havia obert la porta a l’arribada de Morata però que als despatxos de la ciutat esportiva van descartar l’operació, tant pel perfil com per les pretensions econòmiques.

En qualsevol cas, Morata compliria un dels requisits que vol Valverde per si s’ha de reforçar l’equip aquest hivern: que conegui la Lliga. “Quan estàs en una situació així esperes, si ha de venir algú, que vingui algú amb opcions de jugar ràpid, que conegui de què va això, com Murillo. I si no ve ningú tirarem endavant amb el que ja tenim”. Una frase, aquesta última, pensada per evitar que arribin jugadors com el central Yerry Mina, sense experiència al futbol europeu i que va tenir un paper més que residual en els sis mesos que va jugar al Camp Nou.

Les alternatives de Valverde

Sense Munir, el Barça només té un nou pur, Luis Suárez, i Valverde haurà d’escollir entre tres opcions: buscar algú al filial, reciclar un futbolista del primer equip o canviar de sistema quan l’uruguaià descansi. I, per si acaba recorrent a algun jugador del filial d’aquí a final de temporada, el tècnic trencava una llança a favor dels joves i ja els protegia davant les crítiques si en un partit concret no oferien el mateix rendiment que un veterà. “Molts tenen pressa i el que cal és tenir paciència. Això no és qüestió d’un dia. I més tenint en compte que el filial va baixar l’any passat”. El temps dirà quina és la solució adequada.

Més continguts de