El retorn més dolorós de Luis Suárez

Anfield no perdona l’uruguaià, que segueix sense marcar fora de casa a la Lliga de Campions

Ja quan va sortir per escalfar, Luis Suárez va entendre que l’afició del Liverpool li estiraria les orelles. L’uruguaià, que va vestir de vermell durant tres anys i mig i va arribar a portar el braçal de capità, va aixecar la vista i es va trobar un munt de cares amb les galtes vermelles aixecant dos dits, fent un gest que a Anglaterra vol dir que t’envien a pastar fang. “ Fuck off, Suárez”, va començar a cridar la graderia de The Kop, la més passional, la que va estimar-lo. Però des que va celebrar el gol del partit d’anada i va barallar-se amb mig Liverpool al Camp Nou, l’afició anglesa va decidir que en el seu retorn no li posaria una catifa vermella. Si Suárez, per guanyar, està disposat a mossegar, caure, barallar-se i cridar, l’afició del Liverpool també. I el golejador es va convertir en l’ase dels cops d’un estadi que no va arribar a patir gaire. En part perquè Suárez gairebé no va xutar a porteria, en una nova demostració d’impotència fora de casa a la Champions. L’últim gol fora de casa de Suárez a Europa va ser fa tres anys i mig a Roma, en una fase de grups llunyana. Tres anys i mig. Tota una vida. El mateix període de temps en què Suárez va jugar en un Liverpool que va aprofitar el partit per fer burla tant de l’uruguaià com de Coutinho, els dos homes que van abandonar Anfield i van marxar al Camp Nou per guanyar Champions. I ara qui té més a prop la Champions no és Coutinho, és un Liverpool que va acomiadar el brasiler, substituït a la segona part, amb una reacció més burlesca que no pas amb odi. El partit de Coutinho va ser tan fluix que va tenir una única oportunitat en un partit que li va passar per sobre.

Pocs gols a Europa

Luis Suárez, a diferència de Coutinho, sí que ha guanyat una Lliga de Campions amb el Barça, però de mica en mica la seva llum s’ha anat apagant. En els primers 17 partits de la Champions amb el Barça va marcar 20 gols. I en els següents 28 n’ha marcat tot just tres. Tres gols quan sona l’himne de la Champions, quan toca lluitar per “la copa más linda ”, com va dir Messi. Tres gols que no serveixen per poder ser campió d’Europa. Perquè a Europa, si vols arribar a l’Olimp, cal que els davanters marquin gols. I, coses de la vida, en un partit en què el Liverpool tenia la baixa dels seus dos principals davanters, Salah i Firmino, un suplent, Origi, en va fer dos. Un davanter que no havia marcat mai un gol a la Champions. I en un sol dia, quan tocava, en va fer dos.

Suárez, que va estar acompanyat per la seva família en un retorn dolorós a Anfield, va marxar del terreny de joc sol, amb el cap baix, mentre darrere seu començava una festa. Després del You’ll never walk alone, Anfield va cantar l’ Imagine de John Lennon, moment en què les dues aficions, entenent el missatge de la cançó, van aplaudir-se en senyal de germanor. Una germanor que no van tenir Suárez i Coutinho, que, com en els vells temps, va ajudar molt el Liverpool jugant a Anfield. La llàstima, però, és que en aquesta ocasió era rival. I va fer ben poca cosa.

Més continguts de