Barça

De set a zero

El Barça tanca la temporada sense cap Copa d’Europa ni al futbol ni a les seccions professionals per tercer cop en les quatre últimes temporades

Quan no era l’hoquei era l’handbol. Després s’hi van afegir el bàsquet i el futbol sala. I finalment el juvenil. A més dels èxits del primer equip de futbol, el Barça podia festejar gairebé cada temporada alguna Copa d’Europa. Era la grandesa d’una entitat amb tradició poliesprotiva i que no havia escatimat recursos en les seccions professionals, confeccionant plantilles i marcant-se objectius ambiciosos que acabaven donant fruits. Però això s’ha començat a trencar i el Barça està perdent pes al continent. Aquesta temporada el club aspirava a set títols a finals d’abril i acaba marxant cap a casa amb la cua entre cames, amb un zero dolorós. L’última ensopegada, la de l’handbol a Colònia, va ser de les més frustrants conjuntament amb la de l’equip masculí de futbol. És la tercera vegada en les quatre últimes temporades que no es podrà afegir cap Champions al palmarès.

Només les victòries d’hoquei a les copes Continental i Intercontinental permeten endolcir tímidament una temporada que obliga l’entitat a reflexionar sobre quin model poliesportiu vol per al futur. El títol que ha quedat més a prop ha sigut el de l’equip femení, que s’estrenava fa quinze dies en una final de la Champions. Pel que fa a la resta, tots han acabat dient adeu al somni europeu a semifinals, exceptuant el bàsquet, que va acomiadar-se als quarts de final.

Èpoques de títols

Lluny queden aquelles èpoques en què Europa sempre acabava donant algun títol a l’entitat. Amb el canvi de segle, i fins al curs 2014/15, el Barça havia aixecat 22 cops la Copa d’Europa, havent quedat únicament un parell de temporades en blanc (2001/02 i 2012/13). Els cursos 2013/14 (juvenil, futbol sala i hoquei) i 2014/15 (futbol masculí, handbol i hoquei) van ser els més exitosos, amb tres corones cadascun.

Un segle XXI en què el conjunt blaugrana havia accentuat el seu pes al Vell Continent, gràcies a la primera Eurolliga del bàsquet, a la professionalització del futbol sala (2005/06) i a la creació de la Youth League, on participava el juvenil. En total, des de l’any 2000 el club ha sigut campió europeu 24 vegades, sent l’hoquei patins, amb deu campionats, la secció mes llorejada (2000, 01, 04, 05, 07, 08, 10, 14, 15 i 18), seguida del primer equip masculí (2006, 09, 11 i 15) i de l’handbol (2000, 05, 11 i 15), amb quatre cadascun. Després, amb dues corones, hi ha el bàsquet (2003 i 10), el futbol sala (2012 i 14) i el juvenil (2014 i 18). Un palmarès imponent però que avui dia es veu llunyà a les oficines del Camp Nou i del Palau Blaugrana.

Una temporada en blanc a Europa genera crítica interna. De la mateixa manera que al futbol hi ha debat sobre l’estructura esportiva i si el rumb del primer equip és el correcte o no, també hi ha nombroses veus a l’entitat que apunten a la resta d’equips. I exigeixen canvis. D’entre els noms més assenyalats per la directiva i l’executiva hi ha el d’Albert Soler, un polític (PSC-PSOE) i ex secretari general de l’Esport (2011) que va ser fitxat per ser el director de relacions institucionals del Barça. Això va ser el 2014, l’any de la sanció de la FIFA que impedia fitxar, i després Soler ha acabat fent tots els papers de l’auca al club, tant al primer equip de futbol -d’on va ser apartat a instàncies dels jugadors- com a les seccions, sent ara el director d’esports professionals.

El seu és un dels noms que han generat més debat, però no pas l’únic. L’altre és el de Nacho Rodríguez, mànager esportiu del bàsquet, a qui es retreu la política de fitxatges. Mentre que en l’hoquei patins i l’handbol el debat no passa tant pels jugadors sinó per les opcions de ser competitius a Europa quan a la lliga estatal s’aconsegueix el triomf amb tanta facilitat.

Ni tan sols s’ha salvat de les crítiques el femení, per més que les noies arribessin per primer cop en la història a la final de la Champions. I és que, a les competicions estatals, i malgrat tenir el pressupost més alt de l’Estat, la Lliga s’ha escapat per quart any consecutiu. De fet, a mig curs, l’entitat va fer fora Fran Sánchez per no estar competint prou bé al torneig de la regularitat.

Han sigut vint-i-set dies de decepcions, començant pel divendres 26 d’abril, en què van quedar sense opcions el juvenil i el futbol sala. El dia 1 de maig era el bàsquet i el 7 li tocava al futbol masculí. El cap de setmana següent deia adeu l’hoquei patins, el dissabte 18 perdia el futbol femení i dissabte passat, l’handbol. De set a zero. Europa ha tancat les portes al Barça.

Més continguts de