La subhasta de Munir

"És un davanter que té mercat, i si el Barça el ven a l'hivern encara en podrà treure un parell o tres de milions"

Sempre que hi ha un serial al futbol em ve al cap el que em va dir fa uns anys un representant: “Això és un gran teatre on cada dia passen coses diferents”. Ara l’obra porta per títol Munir el Haddadi. Consisteix en un futbolista que acaba contracte amb el Barça i que no vol renovar. El públic només sap que marxarà, però no sap si a l’hivern o a l’estiu, a quin equip i si el club blaugrana acabarà cobrant alguna cosa.

Quan Munir es va negar a renovar, conscient que a l’estiu podia marxar gratis, el Barça va decidir tensar la corda i va intentar jugar amb el factor psicològic, dient-li alguna cosa així com: “Fins que no ampliïs el contracte, no jugaràs. I si no renoves, doncs quedaràs fora de les convocatòries fins a final de temporada”. Com que la resposta seguia sent que no, el pla B va ser posar-lo directament al mercat en aquest mateix hivern. I fa la sensació -no és segur- que acabarà deixant l’equip a finals de gener. Tenint en compte que juga poc i que acaba contracte, no s’ha d’esperar una operació gaire sucosa. Potser un parell o tres milions d’euros, a tot estirar, més la fitxa fins a final de temporada. En un any on fa pinta que costarà força quadrar els números, qualsevol ajuda és benvinguda.

Munir és un futbolista que té mercat. Se l’ha guanyat. Ho ha fet bé quan ha sortit del Barça, tant al València com a l’Alabès. Potser no és un 9 de nivell per ser titular indiscutible al Barça, però sí un 9 de prou nivell a Primera Divisió. I no és gens estrany que el Sevilla hi estigui interessat. Ni que l’Atlètic de Madrid s’hagi afegit a la subhasta. És un davanter amb gol, capaç de jugar a la dreta, al centre i a l’esquerra, i de sacrificar-se en la pressió. Un ofici, aquest últim, que no abunda en els atacants.

Qui sap. Potser tot hauria sigut diferent si el 2014 s’hagués gestionat millor el seu cas. El d’un nano desconegut que d’un dia per l’altre, amb 19 anys, va saltar a la fama per brillar a la final de la Youth League (la Champions juvenil), per debutar amb el primer equip del Barça i, fins i tot, per haver forçat la màquina per debutar amb la selecció espanyola. Mai ho sabrem.

Més continguts de