La tarda per oblidar en què el Camp Nou es va quedar sense veu
Al Barça recorden l’1 d’octubre com un dels dies més complicats en molts anys
Barcelona“És la decisió més difícil que he pres des que soc president del Barça, i entenc que no tothom hi pugui estar d’acord”. Així va justificar ara fa un any el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, la decisió insòlita d’acceptar disputar el partit de Lliga contra el Las Palmas a porta tancada, sense cap aficionat a les graderies del Camp Nou.
En una jornada marcada per la repressió policial contra els votants el Barça va poder dir-hi la seva, però al final la protesta del club va acabar convertint-se en un càstig als seus seguidors justificat per l’entitat com una mesura de seguretat per evitar possibles incidents. Com va reconèixer Bartomeu pocs minuts abans del partit (el Barça va guanyar 3-0, però el resultat no va ser la cosa més important), la solució final, després d’hores de reunions i de trucades des de Madrid pressionant perquè el partit s’acabés jugant, no va agradar a molta gent. De fet, a Bartomeu li va costar la dimissió de dos alts càrrecs: el vicepresident de relacions institucionals, Carles Vilarrubí, i el directiu Jordi Monés, tots dos disconformes amb la decisió de jugar el partit. “Avui no era un dia perquè el Barça jugués a futbol”, va reconèixer el primer instants després d’anunciar la sortida de l’entitat. No van ser els únics insatisfets: fora del camp, milers de persones van esperar durant hores que les portes s’obrissin, cosa que no va acabar passant. “Que el món sencer es pregunti per què no hi ha ningú a la grada. És el missatge més potent que podíem llançar”, va reblar Bartomeu.
Les llàgrimes de Piqué
També al vestidor del primer equip es va obrir un debat. La plantilla va expressar la seva opinió, comprensiva amb la situació de Catalunya, però alhora conscient que el fet de no jugar i de suspendre el partit hauria comportat una sanció de la Lliga de sis punts que hauria complicat les seves opcions al títol. Gairebé tots els jugadors van considerar que era millor jugar per evitar una sanció esportiva.
Una de les imatges més significatives es va produir un cop acabat el partit, quan Gerard Piqué, enrabiat i amb els ulls plorosos, va fer palès el seu malestar per haver-lo disputat. “Només pensava que s’acabés com més aviat millor. Sense la nostra afició ha estat un partit molt difícil, la pitjor experiència professional que he tingut en la meva vida”. El central barceloní, de fet, va arribar a demanar a Bartomeu no jugar el partit, però el president va considerar que no es podia evitar després d’hores intercanviant-se trucades amb Javier Tebas, el president de la Lliga, els directius del Las Palmas, els Mossos -que van assegurar estar preparats per garantir la seguretat del partit- i el Govern, en què es va suggerir trobar solucions per no jugar el partit. Amb els Mossos preparats, el Las Palmas camí del camp i els jugadors demanant jugar, Bartomeu va acceptar que calia disputar el matx, però sense públic per evitar incidents, mentre patia per saber si els familiars que tenia en col·legis electorals estaven bé. “Van ser les hores més dures que recordo en molts anys. I fos quina fos la solució, sabíem que no era bona”, recorden des de dins del Barça.
