04/06/2021

Tres fitxatges i un funeral

2 min
El president del Barça, Joan Laporta

Tal com va avançar Laporta, aquesta setmana s’han concretat un grapat de decisions amb la presentació dels tres primers fitxatges i la ratificació de Koeman. I hi ha hagut de tot: des de qualificar –tant de bo– el retorn d’Eric Garcia com un dia històric fins a la sensació d’arrossegar els peus en l’anunci del continuisme a la banqueta.

Com que el procés de reflexió sobre l’holandès ha sigut prou dilatat, ja havíem tingut temps de preguntar-nos com afectaria la incertesa a la seva autoritat al vestidor, si és operatiu apostar per un tècnic en qui manifestament no s’acaba de confiar i, sobretot, si no és millor portar-ne un altre quan se li han de marcar directrius futbolístiques des de la llotja perquè el president no està segur de compartir credo.

Malgrat tots els dubtes i les adversitats, confesso que ja estava a punt d’acceptar que una opció conservadora en època de vaques magres –com també ha fet Florentino repescant Ancelotti– pot ser una bona solució, i que mantenir Koeman era l’opció menys dolenta. Però, aleshores, el Barça va fer coincidir la ratificació de Koeman amb la incorporació de Jordi Cruyff. A priori, l’hereu de Johan venia a treballar als despatxos, amb un càrrec prou ambigu per no generar fred de peus, però tot plegat va agafar un to fúnebre quan Laporta el va etiquetar com un comodí per al que pugui passar. Com que consta que la relació entre tots dos holandesos és bona, gairebé familiar, tinc l’esperança que cooperaran, però la situació és innecessàriament incòmoda tant per a Koeman com per al nouvingut.

D’un president amb l’habilitat comunicativa de Laporta n’hauria esperat que, un cop presa la decisió de reciclar-lo, contribuís a generar a Koeman les millors condicions per treballar però, en canvi, va semblar que havia fitxat el mateix dia l’entrenador i el seu potencial recanvi.

De Koeman, que ahir parlava d’alleujament i de retorn a la calma en un tuit poc encoratjador, caldrà esperar-ne una versió més atrevida tenint en compte que aquest estiu té la possibilitat de fitxar –ni que sigui low cost– que no va tenir l’any passat, però costa de creure que anirà bé quan li han condicionat la capacitat de decisió i el sobrevola l’espasa de Dàmocles del comodí.

Al capdavall, el canvi de cicle no passarà per la banqueta ni per cap crac, sinó per la magnitud de les sortides. És la tasca fonamental d’ara endavant, i també la més difícil perquè s’han de resoldre contractes forassenyats. La feina més important, la de la banqueta, s’ha tancat en fals.

stats