Els xuts de falta per entendre el millor Messi

BarcelonaFer un llançament de falta sintetitza part de l’essència del futbol. El jugador és el màxim responsable de l’acció, en l’encert i l’errada, i ha de canalitzar la presa de decisions i la tècnica en un exercici mental que dura poc més de 15 segons. És una partida d’escacs fugaç. Primer mou el porter. Defineix l’ocupació dels espais darrere l’espraiada arbitral i a la línia de gol. L’atacant ha de clavar el punt de perspectiva. És física: entre la traçada de les trajectòries, l’angle o la part del peu que impacta amb la pilota. L’equació, entre variables, és una quimera que Leo Messi ha aconseguit normalitzar. El davanter argentí és qui millor i més vegades interpreta els llançaments de falta del planeta Futbol. La seva intel·ligència tècnica és superlativa. Anota com si notés la pressió de les expectatives globals d’una pena màxima.

Acumula ja 50 gols com a professional, 44 amb el Barça, després del partit de dimarts contra el Valladolid, establint una xifra sense precedents. L’exhibició com a especialista forma part del seu ADN d’esportista. Es pot seguir el seu llegat amb els llançaments més enllà del balcó de l’àrea. El seu debut oficial amb el primer equip va ser el 16 d’octubre del 2004 en partit de Lliga a l’estadi de l’Espanyol. El primer xut de falta va arribar més de dos anys després, la temporada 2006-07. Seria l’única vegada que intentaria fer diana directa durant els 10 mesos que dura l’any de competició. L’evolució del Messi futbolista és proporcional al seu impacte com a xutador: des de l’estiu del 2017 ha tret 95 faltes només en Lliga, erigint-se com a màxim responsable d’aquesta faceta del joc. Des del 2009 és el jugador que més faltes ha intentat de la plantilla blaugrana. Va heretar el rol de Ronaldinho i posteriorment de Dani Alves, passant per davant de Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Ivan Rakitic o Luis Suárez. Les faltes són del davanter argentí pel pes dels números, no per l’ordre de jerarquies, que sempre el deixaran com a primera espasa. La seva efectivitat és inusual. Analitzant les estadístiques del campionat domèstic, aquesta campanya signa un 20% d’encert. És un nou sostre en els seus registres, al superar el 15% que va establir l’any passat i el 13% de fa dos cursos. El 17% de la 2008-09 va ser fictici, perquè només va transformar una falta de les 6 que va intentar. En total, des del 2006, ha fet gairebé 350 llançaments i n’ha anotat 33, aportant part del pulmó ofensiu del Barça.

Un recurs amb recorregut

L’equip ha interioritzat la mecànica de Messi com un recurs més de la planificació dels partits. El compta com una situació d’atac més, com els un contra un per passades filtrades o les jugades assetjades de córner. És una solució per trencar partits travats o sistemes defensius que es tanquen a camp propi i li cedeixen la iniciativa al rival. Els 44 gols de servei de falta que ha aconseguit Messi amb la samarreta blaugrana han servit per decidir 18 partits, entre jornades de 3 punts en joc o les eliminatòries d’anada i tornada de Lliga de Campions, segons dades de Jesús Lagos. És decisiu en pràcticament la meitat de partits en què veu porteria amb un xut llunyà a pilota aturada. Els d’Ernesto Valverde només han perdut dues vegades amb el de Rosario com a golejador en aquesta parcel·la específica del joc (el balanç és de 44 gols repartits en 42 partits, per acumular 34 victòries, 6 empats i 2 derrotes). És un bon símptoma que la tendència dels números sigui ascendent en els moments de manca d’alternatives. Les faltes són un tret que encaixa bé amb la realitat de jugador veterà que poc a poc haurà d’assumir Leo Messi, cada vegada més allunyat del perfil desequilibrant en què va consolidar-se amb el gol maradonià del 2007 contra el Getafe. El físic no condiciona el seu xut de falta. Ara viu un pic de forma. Les dues últimes temporades ha sumat 12 gols dels 44 que porta amb la samarreta del Barça. La producció és molt elevada i sembla que es concentra en la versió madura del futbolista, que assegura regularitat i recorregut.