Conte breu, història gegant

David Navarro, un jugador de bàsquet atípic, publica el relat que sempre li hauria agradat explicar als seus fills

David Navarro no encaixa en l’estereotip d’esportista que viu allunyat de la realitat. “Tinc el costum d’explicar un conte als meus fills abans d’anar a dormir. Quan el gran tenia dos o tres anys i vivíem a Andorra em vaig adonar que no n’hi havia cap de temàtica esportiva. Vaig pensar que si no n’hi havia cap, el podria escriure jo. I això he fet”. El resultat és El somni d’en Liam, un conte tan modest com engrescador. “És la història d’un nen a qui li apassiona el bàsquet. Juga al seu poble i té el somni de ser jugador professional, però és petitó i primet. Tot i que es posa trist, mai deixa d’esforçar-se i al final la seva dedicació té recompensa”, resumeix el jugador del Monbus Obradoiro.

La dinàmica d’entrenaments, viatges i partits d’un equip professional no va ser obstacle per a Navarro. “El més important era la història i la tenia clara, així que l’escriptura no em va costar gaire. Els jugadors tenim temps lliure, així que es tracta d’aprofitar-lo. Suposo que soc diferent, a mi m’agrada fer coses diferents del bàsquet. Hi ha jugadors que omplen tot el seu temps lliure amb la Play i les sèries... No sé si és qüestió d’educació o de saber que no soc una gran estrella i que del bàsquet no em retiraré, però m’inquieten moltes altres coses de la vida. M’he tret una carrera i estic fent un màster”, explica l’escorta, que tenia molt clar que el conte s’havia de publicar en català, castellà i gallec. “Soc un defensor de les llengües. La meva parella és gallega i porto 10 anys sentint-lo, tot i que encara em costa de parlar i em faig un embolic amb les formes verbals”, diu.

“Estudiar el coronavirus”

El conte està il·lustrat per Isidre i Marc Monés i editat per l’editorial Excellence. “M’he sentit molt còmode treballant amb ells i m’han ajudat molt, resolent tots els dubtes que podia tenir. És una editorial que té ganes de créixer i que aposta per diferents projectes molt macos”, diu el jugador d’Esparreguera.

El Monbus Obradoiro no serà un dels dotze equips de la Lliga Endesa que disputaran la fase final de la competició si el campionat es pot reprendre, però Navarro s’ha quedat a passar el confinament a Galícia. “Tenim la sort de tenir una casa gran amb un pati. Passo el temps amb la família, que al final és la gent a qui més estimo, i la situació per aquí no és tan preocupant com en altres zones. Penso molt en la gent gran i els nens que han estat tants dies tancats en pisos petits. No és gens fàcil i suposo que tot això tindrà un desgast psicològic”, explica.

Navarro, que està cursant un màster de data science a la UOC, està fascinat per les característiques del coronavirus. “M’encantaria estudiar les dades i entendre per què aquest virus té un comportament tan diferent dels altres. Afecta principalment la gent gran, però també hi ha joves esportistes que ho han passat molt malament. Crec que si analitzéssim les dades podríem treure’n conclusions molt útils”, diu. Navarro viu amb preocupació la situació actual. “N’anirem sortint a poc a poc, però la clau és fer bé el desconfinament per no recaure, que podria tenir conseqüències nefastes”.

El nou format que l’ACB ha proposat per acabar la competició no sedueix Navarro. “Al principi em semblava bé perquè era una manera de salvar el contracte televisiu, aportar ingressos als clubs i trobar una solució per tancar la temporada. Però ara que tinc més informació no veig clar que els jugadors s’hagin de fer controls, quan hi ha altres sectors més necessitats que no se’n poden fer. No em sembla bé. Els esportistes som persones i no som ningú per tenir privilegis. Perdrem diners? Esclar. Acceptem-ho. També en perdrà el barber que té el negoci tancat i no sap quan el podrà obrir”, sentencia amb maduresa.

Un esportista honest

Navarro va signar l’estiu passat un contracte 1+1 amb el Monbus Obradoiro i ara està pendent que el club li comuniqui què pensa fer. “La decisió és seva, així que intento no pensar-hi gaire i viure el dia a dia. Em mantinc en forma i espero esdeveniments, no puc fer-hi més”, reconeix. El bàsquet no és aliè a la incertesa d’altres sectors de la societat. “Quan vaig renovar, Moncho Fernández [l’entrenador] em va deixar molt clar el rol que volia que tingués. Al final les lesions han provocat que tingués fins i tot més minuts dels que pensava. Conec el club, soc jugador de formació [cada equip n’ha de tenir un mínim a la plantilla] i no em queixo si no jugo. Costa molt trobar jugadors amb aquest perfil, i crec que he complert amb el que se m’exigia”, explica amb una sinceritat gens habitual en el món de l’esport professional.

Navarro és un tipus inquiet i el seu cap no descansa gairebé mai. Fa un temps va dissenyar una aplicació que permetia als usuaris identificar i localitzar on comprar les vambes dels jugadors que estaven disputant un partit de bàsquet, però es va trobar amb molts problemes relacionats amb els drets d’imatge i el projecte no va tirar endavant. Ara dedica part de la seva energia a una agència de representació que comparteix amb el seu amic David Pérez, JustPlay. “M’inquieten moltes coses”, sentencia.