BÀSQUET - COPA DEL MÓN

Un espàrring convertit en inesperat protagonista

Derrick White completarà la seva progressió debutant en una Copa del Món

Quan va acabar la seva etapa a l’institut Legend de Parker (Colorado), Derrick White no va rebre cap beca per saltar al bàsquet universitari. La seva última temporada no va ser dolenta i va tenir una mitjana de 19 punts, 5 assistències i 4 rebots per partit, però la seva poca alçada va espantar els millors equips de la NCAA. Set anys després, el base debutarà aquest diumenge en una Copa del Món defensant la samarreta dels Estats Units. El jugador s’estrenarà amb un bagatge de 92 partits a la NBA, protagonitzant una de les històries de superació que tant agraden als aficionats nord-americans.

“Quan vaig conèixer el Derrick només vaig veure un jugador normal. No era un jugador de primer nivell. No tenia alçada, ni capacitat atlètica, però era un jugador entrenable que coneixia bé el joc i que era un bon company d’equip. La sensació és que era un jugador com qualsevol altre”, reconeix Marcus Mason, un dels entrenadors que ha viscut l’evolució del jugador en primera persona. Un dels pocs tècnics que van mostrar interès per White va ser Jeff Culver, de la Universitat Johnson & Wales. El preparador va ser contractat per ocupar la banqueta de la Universitat de Colorado Springs, pertanyent a la segona divisió de la NCAA, i va oferir a White allotjament i menjar per al seu primer any. L’esperança era que, tal com havia fet el seu pare, el base experimentés un creixement tardà.

La realitat va superar les prediccions més optimistes. White va créixer uns quants centímetres i durant tres temporades es va convertir en un jugador fonamental per a la universitat. “Podia fer la majoria de coses, però no destacava en cap d’elles. Coneixia el joc, però no era brillant en cap aspecte”, recorda Culver. El seu últim any va saltar a la Universitat de Colorado, un conjunt de primer nivell. Tot i estar una temporada sense jugar per la normativa que penalitza els canvis de centre, el director de joc va assegurar 18,1 punts, 4,1 rebots i 4,4 assistències per partit. A més, va ser premiat per la seva capacitat defensiva.

Popovich, l’impuls definitiu

Els San Antonio Spurs el van escollir en una discreta 29a posició del draft i durant uns mesos va alternar l’equip vinculat de la G-League, els Austin Spurs, amb el conjunt de la NBA. La seva explosió s’ha produït aquesta temporada, quan s’ha convertit en un jugador tan útil per a Gregg Popovich que el tècnic no ha dubtat en incorporar-lo a la selecció per fer front a les baixes. Els aficionats de la franquícia texana encara recorden l’esmaixada que el 13 d’abril va fer durant un partit contra els Denver Nuggets. “Ni jo mateix m’ho podia creure”, reconeix White, que va protagonitzar un dels highlights del dia. El pavelló va embogir amb el seu salt. “Durant molts anys, quan encara jugava a l’institut, tot just podia arribar a fer una esmaixada”, bromeja el jugador, que és el protagonista d’un documental televisiu produït pels Spurs que repassa la seva inesperada progressió. “Parker és un poble petit d’aquells en què tothom es coneix i en què no hi ha gaires distraccions, gaires coses a fer”, explica. Colleen White, la seva mare, el deixava en un parc quan anava a treballar i ell es passava el dia jugant a bàsquet.

Inicialment White tan sols havia d’ajudar la selecció dels Estats Units a preparar la Copa del Món, però l’allau de baixes va provocar que Popovich l’ascendís d’espàrring a protagonista. “Segurament és un dels millors entrenadors de tots els temps”, confessa White. El seu entrenador explica una anècdota memorable del dia en què es van conèixer. “Quan va arribar als Spurs sabia que estàvem a la mateixa habitació. L’estava buscant, però no el trobava. És tan tranquil i humil, té tan poca confiança, que no es feia veure”, assegura amb la felicitat d’haver comprovat la seva progressió. “El seu futur és brillant”, sentencia.