Els 10 malnoms més enginyosos d’Andrés Montes
Aquest diumenge es compleixen dos anys de la mort del periodista que va canviar la manera de narrar els esdeveniments esportius
BarcelonaAquest diumenge es compleixen dos anys de la mort d’Andrés Montes, el periodista que va canviar la manera de narrar els esdeveniments esportius. La Cadena Ser va recordar dijous la seva figura. A l’ARA ho fem amb 10 de les seves frases, malnoms i expressions més famoses:
1. “La vida puede ser maravillosa”
Frase que Andrés Montes utilitzava sovint durant els partits, entre els quals mantenia llargues converses iniciàtiques.
2. “¿Por qué todos los jugones sonríen igual?”
Pregunta que es feia en veure com els jugadors de talent, a qui ell anomenava jugones, tenien el mateix estil de somriure.
3. “Tiqui-taca”
Estil de toc i combinació que, primer, el Barça i, després, la selecció espanyola de futbol, van popularitzar.
4. “Ratatatatata”
Crit que emetia després de cada triple durant els partits de la NBA, tot simulant una metralladora.
5. “Wilma, ábreme la puerta”
Quan un jugador de bàsquet feia un llançament dolent, d’aquells que ni tan sols toquen el cercle, Andrés Montes es recordava d’aquest personatge d'Els Picapedra.
6. “¡Vaya pincho de merluza!”
El periodista utilitzava aquesta expressió cada vegada que un jugador de bàsquet feia un tap en un partit.
7. “¿Dónde están las llaves, Salinas?”
Pregunta que, quan retransmetia partits de futbol a La Sexta, feia a Julio Salinas per demanar-li la clau del partit.
8. “Pau Gasol, ET”
Una de les virtuts d’Andrés Montes era saber abans que la resta quins jugadors destacarien i, per això, va batejar Pau Gasol amb el nom de l’extraterrestre més famós.
9. “Tiburón Puyol”
La majoria de jugadors de bàsquet i de futbol tenien el seu malnom personifiat. Carles Puyol era tiburón i Xavi Hernández, Humphrey Bogart.
10. “Fútbol con fatatas”
“Hay que vender el muñeco”, deia una i una altra vegada. Andrés Montes era un mestre de popularitzar les retransmissions en les quals participava. Per parlar de les de futbol de La Sexta feia servir aquesta expressió.
