Bàsquet - NBA

El Padrí que mou els fils de l’èxit

Tres dècades després de guanyar quatre anells amb els Lakers, Pat Riley presideix els Miami Heat

El 20 d’abril del 2015 el Barça va jugar contra l’Obradoiro al Palau Blaugrana. El partit no va tenir gaire ganxo entre els aficionats culers, que van protagonitzar la segona pitjor entrada de la temporada. A la llotja del pavelló, en canvi, s’hi amagava Pat Riley, un dels personatges més influents de la NBA. El seu viatge a Barcelona per tenir controlat el mercat europeu resumeix el rigor amb què afronta la seva feina el president dels sorprenents Miami Heat, la franquícia que disputarà les finals de la NBA contra Los Angeles Lakers.

L’èxit dels Miami Heat, que van accedir als play-off pel títol des de la cinquena posició de la Conferència Est, no es pot explicar sense contextualitzar la figura de Riley. Com a jugador va disputar tres finals de la NBA (1970, 72 i 73). Com a entrenador, nou (1982, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 94 i 95). Com a executiu, aquesta serà la cinquena (2011, 12, 13, 14 i 2020). En total, 17 finals per al Padrí, com és conegut popularment. Riley no està fet per perdre, és un competidor compulsiu que sempre està pensant en el següent repte. Trenta-dos anys després de sumar el seu quart anell de campió amb els Lakers, el novaiorquès està preparat per augmentar el seu palmarès.

Després de dubtar entre dedicar-se professionalment al bàsquet o al futbol americà (va arribar a ser escollit pels Dallas Cowboys en el draft de la NFL), Riley va tenir una trajectòria exitosa com a jugador dels San Diego Rockets, Los Angeles Lakers i els Phoenix Suns. El seu nom, però, sempre s’associa al showtime de Magic Johnson i els seus Lakers. Quatre anells de campió i un estil de joc que va saber combinar el glamur de Los Angeles amb el talent d’un grup de jugadors excepcionals. Tan pendent del que passava a la pista com de la seva imatge, Riley i la seva gomina per al cabell van escriure algunes de les pàgines més exitoses d’una de les millors èpoques de la NBA. Els anys 80 del món del bàsquet no s’entendrien sense la seva influència en la construcció d’una nova estratègia ofensiva.

En acabar la temporada 1989-90, Riley va renunciar a la banqueta de l’equip de Los Angeles. Després d’uns mesos com a comentarista de la NBC, el tècnic va passar a fer-se càrrec dels New York Knicks. L’entrenador va saber adaptar el seu estil de joc a les exigències de Nova York, on tenia un equip més físic i defensiu. L’aposta li va servir per aconseguir tornar a les finals de la NBA, tot i que aquesta vegada el seu treball no va tenir la recompensa d’un anell de campió.

L’any 1995 Riley va saltar de Nova York a Miami, on va intentar construir un equip guanyador amb el pivot Alonzo Mourning com a pal de paller. Quan va aterrar als Heat, era el vuitè any d’existència de la franquícia, que en les set campanyes anteriors no havia guanyat cap eliminatòria de play-off. La metamorfosi va ser immediata i l’equip va guanyar alguns títols de la Divisió Atlàntica. Ja estava col·locada la primera pedra d’una nova mentalitat. Abans de l’inici de la temporada 2003-2004, Riley va renunciar el seu càrrec d’entrenador, però es va quedar amb la gerència de l’equip. La combinació de Shaquille O’Neal i Dwyane Wade va servir per reflotar el projecte. Riley va tornar a la banqueta, on va aconseguir guanyar un altre títol de la NBA. El juliol de 2010, ja com a president dels Miami Heat, va aconseguir fitxar Lebron James i Chris Bosh. A més, va assegurar-se la renovació de Dwyane Wade. La decisió més controvertida va ser la d’apostar pel seu jove assistent, Erik Spoelstra, com a entrenador. La decisió va servir per aconseguir dos títols més de campions per a la franquícia de Florida.

Els ‘underdog’ de la NBA

La marxa de LeBron James va obligar Riley a repensar el projecte, però l’estratega va tenir clar el rumb i va saber mantenir la confiança en Spoelstra, alhora que anava construint, pas a pas, un equip molt sòlid. Quan va començar la temporada 2019-20, els Miami Heat no entraven en els pronòstics per al títol, però el seu joc coral ha servit per eliminar els Pacers, els Bucks i els Celtics. Considerada els underdogs, una mena d’equip tapat, la franquícia se sent amb forces d’evitar el quart anell de LeBron James, convertit ara en peça icònica dels Lakers. El punt d’inflexió, el canvi de mentalitat, va arribar amb el fitxatge de Jimmy Butler i el salt qualitatiu de Goran Dragic i, sobretot, Bam Adebayo. A més, Riley va saber donar una segona oportunitat a Andre Iguodala i apostar per joies inesperades com Duncan Robinson, Kendrick Nunn i Tyler Herro, un rookie que juga amb la mateixa seguretat que els veterans.

L’equip de Florida presumeix del lideratge de Riley. “Ha establert un estàndard d’excel·lència dins de la franquícia, tant dins com fora de la pista, que ha permès que l’equip assolís contínuament cims sense precedents i l’ha posicionat com un dels més respectats i d'èxit de la NBA”, diu en la seva presentació a la pàgina web. Vint-i-cinc anys després d’aterrar a Miami, ningú discuteix la seva influència, que és visible en molts departaments de la franquícia.

El rival dels Miami Heat en les finals de la NBA seran els Lakers de LeBron James, dos noms que expliquen bona part del passat guanyador de Pat Riley. Amb la franquícia de Los Angeles va aconseguir quatre anells de campió. Amb el jugador d’Akron, dos. El passat amenaça el present d’un guanyador no gaire acostumat a la derrota.