Publicitat
Publicitat

EUROLLIGA

Pressey i Denmon, un retrobament inesperat al Palau Blaugrana

Cinc anys després de compartir equip a Missouri, seran rivals en l'estrena de l'Eurolliga

Un fa 1,91 metres i l'altre tot just 1,83, però Marcus Denmon i Phil Pressey tenien per costum mesurar forces en un concurs d'esmaixades en acabar els entrenaments a la Universitat de Missouri. Els seus companys d'equip feien de jurat. Aquest divendres, cinc anys després de compartir vestidor a la NCAA, l'escorta i el base es veuran les cares en l'estrena de l'Eurolliga ja que el Panathinaikòs visita el Barça Lassa.

Els dos jugadors nord-americans, que comparteixen fe religiosa, van ser companys d'equip als Tigers durant dues temporades, del 2010 al 2012. Quan Denmon es va llicenciar, Pressey va ser designat capità.

Denmon va ser escollit pels San Antonio Spurs en el 'draft' del 2012, però mai va tenir lloc a la NBA. Un any després, Pressey va tenir la sort inversa. Després que cap franquícia l'escollís, el jugador va aconseguir un contracte. "La nit del 'draft' vaig tenir un gran disgust, però unes hores després els Boston Celtics em van trucar i em van oferir un contracte, així que vaig passar d’estar trist a content en ben poc temps", recorda.

L'escorta del Panathinaikòs porta cinc temporades a Europa, on ha passat per equips francesos, turcs i italians, però per al base del Barça Lassa aquesta és la campanya de la seva estrena. "El joc no és tan diferent. Potser l’arbitratge ho és una mica, algunes normes i la seva interpretació. Però no crec que necessiti gaire temps per adaptar-m’hi. L’únic que em preocupa és millorar cada dia, aprendre com vol que jugui l’entrenador. Em demana que jugui amb intensitat en cada acció i que mentalment sigui fort, que no em preocupi per les errades puntuals. L’equip que acostuma a guanyar és el que juga amb intensitat, i a això ens hi estem acostumant en cada entrenament", analitza Pressey, que abans de fitxar pel Barça Lassa va escoltar l'opinió del badaloní Jordi Fernández, entrenador ajudant dels Denver Nuggets. "Havia treballat amb el meu pare als Cleveland Cavaliers. Em va dir que Barcelona era un dels millors llocs d’Europa on podia anar. Em va parlar del club, del menjar i de la platja", diu.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT