L'Spar Citylift Girona guanya i s'acosta al títol de Lliga (64-70)
L'equip de Surís supera el Perfumerías Avenida en el primer partit de la final
BarcelonaL’Spar Citylift Girona va posar ahir la primera pedra per aixecar la Lliga Dia amb una victòria a la pista del Perfumerías Avenida (64-70). El primer assalt de la final (al millor de tres) va caure del cantó de les gironines i va trencar els pronòstics, la dinàmica dels tres últims títols de les castellanes i la llosa del debut a la final de la temporada passada. L’equip de Miguel Ángel Ortega va endur-se llavors el partit per un punt (71-70). Va ser una sentència suau a la sèrie. La diferència entre forçar la jornada de desenllaç i cedir el trofeu per la via ràpida va ser una cistella.
El doble enfrontament d’aquesta temporada regular va confirmar que la seva rivalitat es resol des dels matisos, com el parcial de 0-7 de les catalanes en els primers quatre minuts del partit d’ahir. El conjunt d’Eric Surís va anotar-se el partit de l’hora de la veritat. A Salamanca va reproduir totes les pautes de com afrontar amb èxit una final a camp rival. Totes, tant en els moments de vent a favor com quan apareixen els dubtes. Les gironines van ser intenses sense excessos, posant mans en defensa i gestionant amb lectura de joc les possessions d’atac. Les pilotes van entrar a cistella perquè estaven ben elaborades.
Va ser el camí per sumar els punts fàcils. La intel·ligència tàctica va ser superlativa. El Girona va estar a punt de trencar la final amb un primer quart per emmarcar i analitzar, buscant patrons que caldrà dibuixar diumenge en el següent enfrontament. Keisha Hampton, amb els seus 11 punts i 3 triples, va liderar un parcial de 7-24 al final dels deu minuts inicials. Les visitants van saber minimitzar els molts recursos del Perfumerías Avenida defensant bé els tirs exteriors i fent-se fortes a la pintura. Les jugadores castellanes van començar a precipitar-se. Volien compensar la falta de tir amb accions forçades. Si les interiors rebien, havien de jugar-se l’un contra un tot i no tenir pista per pivotar.
La pissarra del tècnic
“Seguim amb les mateixes normes, no parem. Cada rebot és una batalla, no ens relaxem, noies. Si agafem un rebot defensiu, correm, hem de córrer i fer mal en transició”, deia Surís amb el temps aturat. L’entrenador havia tocat la millor tecla. El partit es jugava des del seu bàsquet, gestionant la diferència de punts. El Perfumerías Avenida va reaccionar, perquè havia de fer-ho. Entrava en el guió més obvi. El vigent campió no podia mantenir una versió sense idees durant 40 minuts. La base Loyd va començar a acaparar l’anotació del seu equip (10 punts gairebé consecutius), que revivia abans del descans. La final estava en el moment calent.
El Girona estava còmode i va ampliar el seu avantatge. Va jugar amb el marcador quan la graderia es feia notar, i va firmar un +15 a les portes de l’últim quart. Aquí el bàsquet va embogir. L’Spar Citylift va guanyar perquè va ser millor amb les pulsacions a mil, amb Hampton imposant el seu talent. Amb el bloc de Surís fent els deures, la final viatja a Fontajau per jugar diumenge el segon partit.
