BÀSQUET

“Quan has tocat fons, la felicitat és més gran”

Thomas Heurtel i Pierre Oriola rememoren a la redacció de l’ARA el títol de la Copa del Rei
“Quan has tocat fons, la felicitat és més gran”

Thomas Heurtel i Pierre Oriola comparteixen habitació en els desplaçaments del Barça Lassa. A Las Palmas, a més, van compartir èxit, ja que l’equip blaugrana va posar fi a una sequera de tres anys i mig i es va proclamar campió de la Copa del Rei. “¿Us ho esperàveu?”, pregunta Esther Vera, directora de l’ARA. “No, no”, reconeixen tots dos al mateix temps. El francès i el català s’avenen i es nota.

Aixecar el trofeu no va ser fàcil. “Vam patir molt al final perquè estàvem nerviosos i vam començar a pensar que se’ns escapava l’oportunitat de guanyar”, recorda Heurtel. “El temps passava molt a poc a poc. Miràvem el marcador i no hi havia manera que passessin els minuts”, confirma Oriola. “Va ser una mica com el partit de divendres contra el Baskonia. Quedaven dos minuts i ens va costar tancar el partit. Quan el rival no té res a perdre i veu el partit perdut, s’envalenteix, aposta per un joc més directe i arrisca”, diu el base. “El Madrid va apujar la intensitat en defensa i els àrbitres van ser una mica més permissius, però això és normal”, assegura el pivot.

Svetislav Pesic a banda, Heurtel i Oriola són els dos grans noms propis que ha deixat la Copa del Rei. El primer va repartir 30 assistències i es va quedar a una passada d’aconseguir el rècord en una final. “Això va ser culpa meva, que vaig fallar una cistella sota el cèrcol molt fàcil. Ho vaig fastiguejar jo, però l’any que ve hi tornarem per solucionar-ho”, puntualitza Oriola. “Estic content, i més encara per la situació en què ha arribat aquest èxit. Si tot va bé, te n’alegres, però no tant. Quan vens de tocar fons, la felicitat és més gran. Teníem moltes ganes de jugar aquest torneig i n’havíem parlat molt. Ara intentarem guanyar la Lliga”, assegura Heurtel. “A l’habitació vam tenir moltes converses sobre la situació de l’equip. Tots dos estàvem convençuts que si fèiem bé les coses podíem guanyar, i aquí tenim el trofeu”, diu Oriola mentre passeja per la redacció de l’ARA, on són molts els que volen fer-se fotografies amb els dos jugadors del Barça Lassa.

"Pesic ha canviat és la mentalitat de la gent i la gestió del grup"

Pierre Oriola Jugador del Barça Lassa

Oriola s’ha convertit en el gran heroi de l’afició culer. Tant al Gran Canària Arena, on es va deixar la veu per cantar l’himne amb els seguidors, com a l’avió de tornada, on es va apoderar del micròfon de les hostesses per entonar els càntics que habitualment se senten al Palau Blaugrana, va ser el gran animador de la celebració. “Em vaig perdre el discurs que va fer Pesic després del partit perquè no sé on era, però crec que els aficionats es mereixien que els portés la copa. Fan un esforç gran i pateixen amb nosaltres, així que quan hi ha alegries es mereixen que les celebrem amb ells. Hem passat moments difícils i la gent ha seguit venint al Palau. Qualsevol equip ens guanyava... El títol també és per a la gent que pateix. Són els que han aguantat quan les coses no anaven bé”, explica el de Tàrrega, que deixa en mans de Pau Ribas i Víctor Claver la funció de DJ. “Si els fes escoltar la música que a mi m’agrada, me la tirarien al cap. Jo ja en tinc prou sent l’animador i l’ speaker ”, confessa mentre Heurtel riu.

Quan Pesic va guanyar la Copa d’Europa amb el Barça, Heurtel tenia 15 anys. Oriola, 11. “Era un nen i no tinc records d’aquell moment. Després vaig descobrir la seva reputació com a entrenador i com a persona. A França el bàsquet espanyol no se seguia gaire”, reconeix Heurtel. “Recordo haver-ne vist alguna imatge. Em ve al cap algun moment de la final contra el Benetton, però molt poc”, corrobora Oriola.

“Què és l’efecte Pesic?”

Nascuda a Badalona, a Vera ningú li ha d’explicar de què va el bàsquet. La directora té mil preguntes per fer i no perd el temps. “Què és l’efecte Pesic? Quina fibra ha tocat?” El primer que respon és Heurtel. “Sap liderar molt bé el grup. En aquest equip hi ha molts egos, moltes estrelles, i ell sap gestionar-ho molt bé. Sembla que no controla res i ho controla tot. Et fa sentir a gust a la pista i a fora”. Oriola també hi diu la seva. “Hi ha jugadors que voldrien jugar més, com a tot arreu, però jo el que vaig veure és la unió del grup. Les cares de felicitat van ser compartides. El que ha canviat és la mentalitat de la gent i la gestió del grup”.

La gent que ha treballat amb Pesic en diu meravelles, però avisa que conviure amb tanta exigència no és fàcil i que els jugadors l’acabaran odiant. “Ja ho veurem. Per ara està tot bé. Si en algun moment passa ja en parlarem”, bromeja Heurtel. “L’exigència és bona i s’ha notat. Necessitàvem un canvi de xip. Ja veurem si ens cansem o no de l’entrenador, però el que ha demostrat és que el seu mètode funciona”, afegeix Oriola.

Més continguts de