L’ALTRA MIRADA
Esports Bàsquet 15/12/2018

Tres dones àrbitres, una normalitat inèdita

Mai un partit de la Lliga Dia o la LEB Or havia sigut arbitrat per tres noies

i
àlex Gozalbo
3 min
Tres dones àrbitres, una normalitat inèdita

BarcelonaEl món de l’arbitratge femení viurà aquest diumenge un moment inèdit durant el partit entre l’Spar Citylift Girona i el Perfumerías Avenida (20 hores, Teledeporte). Per primera vegada a la història de la Lliga Dia l’enfrontament serà arbitrat per tres dones: Asunción Langa, Sara Peláez i Laura Piñeiro. Dos dies després, dimarts, l’escena es repetirà a la LEB Or, on la catalana Yasmina Alcaraz, Paula Lema i Elena Espiau dirigiran el matx entre el Carramimbre Valladolid i el TAU Castelló.

“El que s’ha aconseguit és una barreja de treball, esforç, sacrifici i una mica de sort i d’aprofitar les oportunitats. Crec que arribarà un dia en què en deixarem de parlar, però, com que avui en dia encara no hi ha igualtat, està bé que se’n parli. L’objectiu és fer augmentar el nombre de llicències de jugadores i d’àrbitres. Ara ja tenim alguns cursos en què hi ha més noies que nois. Quan arribem a la igualtat definitiva, la notícia serà el nivell de cada àrbitre i no el seu sexe”, opina Alcaraz. La gironina va començar a arbitrar amb tan sols 14 anys. De fet, el seu pare encara segueix xiulant partits de Primera Catalana. “Podríem dir que portava l’arbitratge com a part de la meva herència”, bromeja.

“Cada nova categoria exigeix un període d’aprenentatge i quan vas ascendint et demanen més precisió i perfecció. La feina és més exigent i requereix més hores”, explica Alcaraz, que situa la Federació Catalana com una les més actives a l’hora d’innovar i d’apostar de valent per la formació. “L’efecte mirall és clau. Si les noies joves ens veuen a nosaltres arbitrant, potser tenen ganes de fer el pas”, assegura.

De la normalitat a la crítica

Tres dones arbitrant és un exemple de normalitat, però no tothom ho veu així. Guillem Boscana, president de l’Iberojet Palma (LEB Or), es va queixar fa unes setmanes de la presència de dues dones impartint justícia sobre el parquet. “Amb una n’hi ha prou”, va dir per justificar la derrota del seu equip. Una de les implicades era la catalana Eva Areste. “De persones així n’hi ha arreu del món. El que hem de fer és seguir arbitrant amb treball i sacrifici i deixar aquestes situacions en mans del Comitè de Competició”, respon amb serenor.

“El món de l’arbitratge femení viu un bon moment i, a més, s’està treballant perquè tingui visibilitat. Penso que han canviat les oportunitats, que ara són iguals per a tothom”, reconeix Areste, que va començar a arbitrar als 18 anys, quan encara jugava a la Copa Catalunya. “Mai m’havia imaginat que acabaria sent àrbitra. Vaig començar de manera casual, però de mica en mica em va començar a agradar. Arbitrar m’ha ajudat a créixer com a persona, tant en la meva vida personal com en la professional. He guanyat, per exemple, molta confiança i saber gestionar situacions conflictives”, confessa.

“Les mateixes oportunitats”

Una altra de les àrbitres catalanes que trepitja amb força és Sandra Sánchez. “La fita més important per a l’arbitratge femení és que ara hi ha referents a la Lliga Endesa o a la LEB Or. L’única imatge que jo vaig tenir quan vaig començar era l’Eva Areste. Crec que encara no hem tocat sostre. És més, penso que no hi ha cap sostre. L’objectiu és que a la llarga ens oblidem del gènere. No hem de promocionar dones pel fet de ser-ho sinó assegurar que tinguin les mateixes oportunitats”, explica Sánchez, que compagina l’arbitratge amb els estudis de dret. “Hi ha partits o etapes en què tens pensaments negatius, però mai he pensat en deixar-ho”, afegeix.

“El nivell de formació és bo i constant, tot i que tenir més recursos ajudaria a aixecar encara més el nivell. El que està clar és que actualment hi ha més noies que quan nosaltres començàvem”, reconeix Sánchez.

stats