Publicitat
Publicitat

Bàsquet - Eurolliga

L’entrenador que no va dormir durant tres mesos

Zeljko Obradovic no amaga les seves inseguretats quan va passar de la pista de la banqueta

Quan Zeljko Obradovic va arribar al Fenerbahçe, una de les estrelles de l’equip es va queixar de la seva manera d’entrenar. L’entrenador va cridar el jugador al seu despatx i li va preguntar quina experiència tenia. L’ex NBA va repassar amb orgull el seu currículum. Quan va acabar, el tècnic va agafar la paraula. "Aquí tu ets zero i jo vuit. Saps per què? Perquè tu encara no has guanyat mai l’Eurolliga i jo ho he fet vuit vegades. Si no estàs content, vas al despatx del president i negocies la liquidació. Si et quedes, treballaràs com jo digui". Uns mesos després, el preparador va aconseguir el seu novè títol de la màxima competició europea.

Han passat 25 anys des que Obradovic va guanyar la seva primera Eurolliga amb el Partizan. "No hi ha dubte que ara estic a un nivell diferent del que estava l’any 1992. Segurament he canviat molt. Recordo que quan em vaig convertir en entrenador gairebé no vaig dormir durant els tres primers mesos perquè sempre estava pensant en qualsevol moviment que preparava. Els jugadors tindrien les seves preguntes i necessitava tenir la meva resposta preparada. Crec que l'única autoritat que existeix en l'entrenament, i en la vida en general, és l'autoritat del coneixement", confessa. L'experiència que he adquirit al llarg dels anys li permeten fer les coses de manera més senzilla, però el tècnic no es vol relaxar. "L'aprenentatge permanent i la millora dels entrenadors són essencials. Intento aprendre alguna cosa nova cada dia i aplicar-la en la forma en què juga l'equip. Parlo molt amb altres entrenadors i estic informat. Actualment, amb internet, tot és accessible, podeu veure-ho tot. També parlo molt amb els meus jugadors, sempre et donen bones idees, i he après molt d'ells", diu el tècnic, que aquest divendres visita amb el Fenerbahçe el Palau Blaugrana (21 hores, Esport3, #0 i Movistar Deportes 1).

"Crec que és natural que l'entrenador hagi de canviar amb els temps. Podeu tenir algunes idees bàsiques sobre el que voleu fer, però sempre diem que el més important és saber quin tipus de material teniu a les vostres mans. És bàsic conèixer la qualitat individual dels teus jugadors. Per tant, tot el que configureu depèn dels jugadors que tingueu i de com de disposats a treballar junts estiguin", assegura Zeljko al 'Coaches Corner' de l’Eurolliga.

"Crec que l'única autoritat que existeix en l'entrenament, i en la vida, és l'autoritat del coneixement"

Zeljko Obradovic Entrenador del Fenerbahçe

El 'llop de Cacak' sap que la importància de les pissarres ha crescut. "Possiblement tot ha estat inventat en el món de bàsquet, però l'esport és tan ric que tant pot canviar en qualsevol moment. Crec que el bàsquet és l’esport en què l'entrenador pot tenir més influència sobre el resultat del joc. No importa el molt que preparis per a qualsevol oponent, encara has d'estar preparat per reaccionar durant el partit i això és el que fa que el bàsquet sigui un esport especial", recorda el tècnic, que continua comptant amb el català Josep Maria Izquierdo com a ajudant.

"M'agrada donar llibertat als meus jugadors, m’agrada quan un jugador pren la iniciativa. Soc el més feliç quan el jugador em sorprèn durant el partit", reconeix el tècnic, que posa l’accent en la feina dels entrenaments. "Una cosa que no ha canviat és que ningú es convertirà en un gran jugador de bàsquet treballant només amb l'equip. El treball individual és molt important i hi insisteixo. Aquells jugadors dedicats, que s’estimen el bàsquet, sempre trobaran temps per treballar individualment. És per això que són els millors i es converteixen en els millors jugadors", analitza.

Obradovic dona molta importància a la creació de ponts amb els jugadors. "No soc un entrenador o una persona que posa restriccions als seus jugadors perquè sento que aquestes coses no porten enlloc. Però sí que intento influir en els jugadors perquè, ocasionalment, deixin de banda els seus dispositius mòbils i es concentrin perquè en el nostre tipus de treball és molt important. Una altra cosa que no va canviar amb mi és la relació i la confiança mútua que intento tenir amb els meus jugadors. Sense ella, el meu treball seria impossible; no hi ha manera de jugar bé i aconseguir bons resultats. La confiança i el respecte són crucials", resumeix.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT