BÀSQUET

Bernat Canut: “Ens aplicarem perquè la nostra gent se senti orgullosa de ser del Cadí La Seu”

Entrevista a l’entrenador del Cadí La Seu

Bernat Canut entrenador basquet femení del Cadí / Santi Iglesias

Bernat Canut (Seu d’Urgell, 1989) comença la quarta temporada dirigint el Cadí La Seu, un club que sent com a propi. De fet, potser és aquest el secret de l’èxit. La cursa de fons dels últims anys confirma una línia ascendent que rep el premi de repetir presència a l’Eurocup. Abans, però, intentarà aixecar la Lliga Catalana contra l’Spar Girona.

¿Va ser un xoc que la temporada passada s’acabés suspenent pel coronavirus?

Ens vam veure obligats a parar sense cap avís previ, i això sempre sobta, però no vam tenir més remei que fer-ho. Ens va enganxar en un bon moment, havíem aconseguit agafar una gran dinàmica de joc. Aquest any ens haurem d’adaptar, perquè segur que sortiran casos positius. Caldrà fer un exercici de transparència i acceptar la realitat, tenint en compte que ha de prevaldre la salut de les esportistes i dels treballadors que formem part dels clubs.

Com es conviu amb el neguit de no saber com anirà tot plegat?

No serà una temporada normal, això és impossible. Només cal mirar la NBA, que ha hagut de construir una bombolla d’una magnitud gegant per acabar el curs. Coneixent la situació que ens toca viure, no ens podem posar nerviosos. Però exigim i trobem a faltar idees més clares, perquè ¿què es decidirà quan un equip es quedi amb poques jugadores? ¿I si es comencen a anul·lar partits? El calendari és molt atapeït. Si fins ara érem catorze equips a Lliga femenina, i en principi no es podia augmentar, aquest que serà el curs amb més incerteses s’amplia a setze equips perquè no hi ha hagut descensos i n’han pujat dos... Que ja em sembla bé, eh?, tot i que aquesta és una altra sorpresa.

Però els reptes mai s’acaben i ara comença un nou curs apassionant.

Esportivament no m’imagino res que no sigui competir. Si després passen coses extraesportives, ens acoblarem; però comencem més motivats que mai. Feia més de cinc mesos que no jugàvem i veig les jugadores carregades de ganes. D’esperança per fer-ho bé, no en falta.

La plantilla ha canviat peces, però la força del col·lectiu no perd pes.

Estic molt content amb la confecció de la plantilla. Hi ha una base de jugadores catalanes i nacionals que comparteixen moltes coses, com el treball i el talent. Aquesta hauria de ser la nostra identitat per donar continuïtat a l’esforç que fem a la pista. Volíem tenir un grup de deu-onze per fer rotacions, i hem aconseguit el perfil de jugadores que desitjàvem tenir. Sabem que la Lliga creix, que els rivals es reforcen i veurem on ens situa la competició, però ens aplicarem perquè la nostra gent se senti orgullosa de ser del Cadí La Seu.

Quina valoració fas de competir a Europa per segon any consecutiu?

Fer-ho per primera vegada va ser molt bonic, crec que vam treure bones sensacions i vam aconseguir resultats òptims. Quan va acabar, ens vam quedar amb el cuquet de repetir-ho, perquè tots érem novells i sempre hi ha el punt aquell de pensar que si tinguéssim una nova oportunitat potser... Afortunadament, ens vam guanyar el dret a classificar-nos i és una il·lusió, perquè l’Eurocup és un gran mirall.

¿Estàs satisfet de la feina feta en aquestes primeres setmanes de pretemporada?

Les jugadores estan bé físicament, l’únic que falta és tacte de pilota; el bàsquet pur, per entendre’ns. No podem oblidar que estar prop de mig any sense jugar és molt temps. A diferència potser d’altres vegades, més que un treball físic el que cal és tornar a contextualitzar l’entorn d’aquest esport. I això no és només córrer, també és viure situacions reals de partit o prendre decisions amb el rellotge i el marcador empenyent al darrere. És important recuperar aquests conceptes.

¿És un avantatge treballar al teu club?

Sóc un privilegiat, ho repeteixo sovint. Al Cadí La Seu m’hi sento còmode treballant, hi ha un perfil jove en què m’identifico i hi ha bona relació amb la gent de l’entitat. Estic a casa, en un clima que conec i m’estimo. ¿Si hi ha una pressió afegida? No ho crec, perquè si em toqués dirigir un altre equip, també sentiria empatia i m’emportaria la feina a casa. Aquest sentiment va amb la professió, i per aquesta professió sento passió. S’ha de saber ballar amb això, perquè quan guanyes és la millor tasca del món però quan perds és la pitjor.

Diumenge hi ha un títol en joc, i un títol sempre és un títol.

Sortirem amb la màxima ambició, i desitjo que una mica més preparats que l’any passat. Som dins el camí de joc que volem assolir i estic convençut que tindrem opcions, però no ens hem de desviar: per molt que sigui una competició oficial, no deixa de ser el tercer partit de l’estiu. L’Spar Girona i nosaltres ens coneixem molt bé, ja fa molts anys que ens enfrontem, i és bo per al bàsquet català que aquests siguin partits atractius perquè ens permet situar-nos a l’aparador i donar més valor a la nostra trajectòria.