BÀSQUET - EUROLLIGA
Esports Bàsquet 25/01/2018

“Tinc 91 anys i n’he vist de tots colors, al Palau Blaugrana”

Tot i els mals resultats, Adela Marco manté intacta la passió pel Barça Lassa

i
àlex Gozalbo
3 min
“Tinc 91 anys i n’he vist de tots els colors, al Palau Blaugrana”

BarcelonaDesprés de cada partit com a local del Barça Lassa a l’Eurolliga, els seguidors de la Penya Meritxell van a sopar al Yaya, un bar situat a la cantonada dels carrers Villarroel i París que tanca la cuina a les tres del matí. Una de les més xerraires del grup és l’Adela Marco, que acostuma a demanar-se un entrepà de truita a la francesa. “Amb poc pa, que si no no me l’acabo”. Menja poc, però la gana pel bàsquet la té intacta.

“Tinc 91 anys, porto tota la vida anant al bàsquet i n’he vist de tots colors, al Palau Blaugrana. Quan juguem a casa hi acostumo a anar sempre. També viatjo sovint. He estat a València, a Saragossa, a Grenoble... Quina final, la d’aquella Recopa amb Manolo Flores d’entrenador i el Lagarto De la Cruz fent aquella esmaixada final”, recorda l’Adela, que manté la lucidesa intacta. El seu últim viatge va ser diumenge, quan va acompanyar l’equip blaugrana a Andorra. “Mentre pugui, m’apunto a tot. El partit va ser una vergonya. No és just que nosaltres viatgem per donar-los caliu i ells facin el que els vingui de gust. El Barça, la institució, és l’únic que salvo, perquè les directives, els entrenadors i els jugadors passen. Jo porto el club al cor i això és el que em representa”, diu.

Amb l’edat l’Adela ha après a dir les coses tal com ragen. “No nego on vaig néixer [Utrillas, a l’Aragó], però jo em considero catalana. Vaig venir a Barcelona amb 10 anys. Mai ningú m’ha dit xarnega perquè vam respectar tots els costums i la manera de viure d’aquí”, resumeix.

“Vaig viure tot el franquisme i sé el que es va passar aquí. Quan vam anar a votar l’1 d’octubre i vaig veure les càrregues policials em va recordar els grisos per la Rambla, que pegaven i no miraven si rebien grans o petits. Si passava algú distret, també rebia. Això no és just, perquè les coses no es poden imposar per la força, s’han de solucionar parlant. Hem d’aprendre a respectar els altres. Jo soc independentista, però m’és indiferent si els meus veïns ho són o no. L’únic que m’importa és que siguin bones persones. Només demano que es respecti la manera de pensar de tothom. A la penya cadascú veu les coses d’una manera i no ens em barallat mai”, explica. No menteix.

L’Adela va trobar a la Penya Meritxell un grup de gent que fa patxoca. “Acostumava a anar al Palau amb la meva germana, que era molt culer, i quan va morir em va costar tornar-hi. Si no hagués sigut per la penya, no ho hauria aconseguit. Gràcies a ells vaig superar un moment molt dur, ja que també se’m va morir un fill. L’ajuda que vaig rebre, i la festa sorpresa que em van organitzar pel meu 90è aniversari, són coses que no oblidaré amb facilitat. És gent que et fa costat en els moments bons i en els dolents”, confessa.

El Fenerbahçe, rival d’aquest divendres

El Barça Lassa juga aquest divendres (18.45 hores, Esport3 i Movistar Deportes 2) a la pista del Fenerbahçe Ülker, el vigent campió de l’Eurolliga. Sito Alonso tindrà les baixes de Kevin Seraphin i Joan Carles Navarro. “Aquesta temporada les coses han començat molt malament -explica Marco, que no és gens optimista amb la trajectòria de l’equip-. Des que Xavi Pascual se’n va anar, les coses no han sigut iguals. El Barça va cometre una gran equivocació. Des d’aleshores cada any han fitxat un grapat de jugadors nous cada any... Quin rendiment ens han donat? No agafen ni rebots”, analitza mentre gesticula com si fos una pivot.

“Et trobes de tot, però alguns jugadors no saben ni a quin club juguen, no entenen res. Nosaltres fem un sopar amb els jugadors de totes les seccions i jo intento explicar-los les nostres vivències. Intentem tractar-los com si fóssim tots de la mateixa família. El futbol és diferent, hi ha una distància més gran amb els jugadors”, reconeix. Mentre mostra amb orgull els carnets dels últims anys, l’Adela repassa les feines que va fer abans de casar-se. “En la meva època els homes eren tots masclistes. Ara, per sort, tot és diferent”, diu mirant la seva neta, la Irene, que escolta amb atenció. “Tu no aguantis ni el més mínim, eh”, li aconsella amb la mateixa vehemència que demana als jugadors del Barça que tanquin el rebot.

stats