11/04/2021

La temporada perfecta

2 min
Una celebració del Barça durant el partit definitiu

Quan Leo Messi es retiri, una frase de Jorge Valdano servirà per posar en valor la seva trajectòria. “Messi és Maradona cada dia”. Hi ha molts esportistes d’elit capaços de fer jugades inversemblants, però la llista es redueix quan s’ha d’analitzar el seu rendiment durant un partit complet en què enllacen bones accions amb errades. Els noms es redueixen a ben pocs quan del que es tracta és d’avaluar una temporada completa. Mantenir la il·lusió, la concentració i el rendiment durant tota una campanya és una heroïcitat impensable per a la resta dels humans, que acostumem a odiar el despertador quan ens recorda que hem d’anar a treballar. Tenim dies bons i dies dolents, dies en què la inspiració ens fa sentir brillants i dies en què tot fa pujada. De vegades, els elements se’ns giren en contra. El metro arriba tard, la màquina de cafè s’empassa les monedes, la impressora s’encalla, l’ordinador es penja i la wifi falla. Excuses perfectes per justificar un rendiment inferior al d’altres dies.

És per això que la temporada perfecta és tan difícil d’aconseguir. Independentment de la categoria i l’esport, tancar una competició sense perdre cap partit és una heroïcitat majúscula. Algunes vegades, la derrota es vesteix de crueltat i arriba a l’últim partit, el decisiu per decidir el campió. N’hi ha més, però des que l’ARA existeix els primer expedients sense taca que em venen al cap són el del Barça d’handbol, l’Astralpool CN Sabadell de waterpolo i el Ciudad Ros Casares València de bàsquet. “La clau és sobreposar-se a totes les adversitats i no perdre el respecte a cap rival”, diu Òscar Navarro, que fa tres anys va aconseguir un 30-0 amb el modest Tenea Esparreguera de bàsquet.

El Barça CBS no va poder completar ahir la seva temporada perfecta. Una única derrota (28-1) va deixar l'equip català sense el premi de competir a la Lliga Femenina Endesa la campanya vinent. Després de superar adversitats gegants, com remuntar un desavantatge de 17 punts en el primer partit de la fase d'ascens, el conjunt entrenat per Isaac Fernández va perdre contra el Leganés. Avui més que mai és just posar en valor la feina d’un club que fa anys que hi deixa la pell per fer créixer el bàsquet femení, d’un cos tècnic que ha fet un treball excepcional i, sobretot, d’unes jugadores que han mantingut el rendiment durant la temporada més difícil de la història, la que ha anat acompanyada d’una pandèmia que hauria servit d’excusa per a qualsevol. La història dirà que la temporada no va ser perfecta, però a mi m'ho ha semblat.

stats