El beneït problema de Bartomeu es diu Neymar i no Messi

El Barça, que ja té definides les baixes, renovacions i fitxatges de l’estiu que ve, té una massa salarial lleugerament superior a la prevista, 440 milions

El 3% és assumible al Camp Nou. Més no. Aquest és el límit que s’ha fixat la junta directiva de Josep Maria Bartomeu. És el màxim que pot créixer la massa salarial de cara a la temporada que ve. Per aconseguir-ho, el Barça vendrà un jugador important l’estiu vinent i hi haurà més baixes que permetran fer front als dos fitxatges que ara mateix es preveuen, un central i un davanter, i també a la renovació de Neymar, “el fitxatge estrella” per a la temporada vinent, com assumeixen als despatxos d’Aristides Maillol. Afortunadament per a les finances blaugranes, la millora de la fitxa a Leo Messi que hi haurà a l’estiu no suposarà cap augment de la massa salarial, el gran maldecap per a la directiva que presideix Bartomeu.

A les oficines del Camp Nou ja s’està treballant en el que passarà el curs 2016-2017. Ja hi ha previsions i la calculadora funciona a tot drap per quadrar la renovació de la plantilla que toca aquest estiu, comptant altes i baixes, i millores de jugadors que han trucat a la porta per renovar la situació contractual. Actualment, el cost dels salaris està en els 420 milions, fregant el límit. Es tracta d’una xifra que condiciona la política esportiva i que ara mateix, per exemple, impossibilita acudir al mercat d’hivern. És la conseqüència de les limitacions que es va imposar la junta el 2013, quan va fixar un equilibri patrimonial als estatuts que ara costa complir.

Amb els números amb què treballen actualment els executius del Barça, la massa salarial creix pràcticament fins als 440 milions. En aquesta partida s’hi preveuen ja els diners destinats a pagar els nous fitxatges, els cedits que es recuperaran el curs que ve, les baixes que hi haurà de l’actual plantilla i una quantitat reservada per a les renovacions pendents d’afrontar. Comptant-ho tot, la xifra es dispara lleugerament per sobre del que és assumible per a l’entitat catalana. El Barça, per tant, treballa per rebaixar aquest desviament i deixar-lo al voltant dels 430 milions. Segons fonts blaugranes, el màxim que poden créixer els salaris esportius és un 3%, tenint en compte que es preveu -en la versió més conservadora dels pressupostos- millorar els ingressos un 4%. L’augment del cost de la plantilla sempre ha d’estar per sota del creixement d’ingressos.

Comptant que es fitxaran dos jugadors, que Neymar veurà notablement incrementada la fitxa (més de 10 milions segur que s’hauran de posar sobre de la taula) i que també s’ha pactat la renovació de Rafinha i es farà el mateix amb Sergi Roberto, queda clar que aquests gairebé 440 milions que preveu ara mateix el Barça ja inclouen baixes a la plantilla per compensar les cares noves i les millores contractuals, un fet que confirmen al Camp Nou. Per deixar entrar cares noves, primer n’han de sortir de conegudes. Dit d’una altra manera, sense la sortida d’un jugador titular actualment els números no surten.

Només un gran acord de patrocini i una millora del contracte amb Nike, les dues assignatures pendents per a Bartomeu de cara al primer semestre del 2016, permetrien ser una mica més laxos a l’hora de dir adéu a un futbolista de pes o afrontar una incorporació amb una fitxa més alta del que ara mateix es té previst. Una opció que pràcticament es descarta als despatxos del Camp Nou. La massa salarial pesa molt i, de fet, l’adéu de l’antic president de la comissió econòmica, Ramon Adell, tal com va explicar l’ARA, s’ha d’entendre en aquest sentit: en dues assemblees havia avisat dels perills de la massa salarial i, quan va considerar que era inassumible, va abandonar les seves obligacions.

Messi no fa disparar la massa salarial

En canvi, a diferència del que s’havia explicat fins ara, el que no tindrà un impacte directe sobre la massa salarial és la gran millora del contracte de Leo Messi, que va firmar el 19 de maig del 2014. L’argentí va renovar amb un contracte ascendent, que la temporada 2016-2017 incloïa pràcticament doblar el salari fix i passar dels 23 als 39 milions, variables al marge. Va ser una llarga negociació que va iniciar-se un any abans, i que va estar a punt de segellar-se a Corçà l’agost del 2013. El pare del jugador, Jorge Messi, i el llavors president, Sandro Rosell, no van rubricar l’acord, i va ser Bartomeu qui el va materialitzar pràcticament nou mesos més tard.

Aquest increment del sou fix que tindrà Messi, però, no repercutirà sobre la massa salarial que tants maldecaps genera al Camp Nou. L’auditor, Deloitte, va obligar el club a fer una mitjana del salari de l’argentí i, per tant, l’impacte ha sigut igual durant tots aquests anys, sense notar la pujada gradual fixada en la fitxa del davanter. El Barça va fer una mitjana tenint en compte el salari fix d’aquests anys (20 milions la 2014-2015, 22,8 la 2015-2016 i 39,4 la 2016-2017) i també els variables pressupostats sempre: guanyar la Lliga, arribar als quarts de final de la Champions i arribar a la final de la Copa del Rei. Uns variables que es van incloure a l’hora de calcular l’impacte de Messi en el pressupost, i que poden créixer en funció dels resultats i el rendiment individual del jugador quan acaba el curs. Aquest any passat, per exemple, l’argentí va gairebé duplicar el sou gràcies als variables, i va cobrar pràcticament 40 milions del Barça, quan el fix era de 20. L’any que ve, en canvi, aquesta quantitat la té garantida independentment dels resultats.

Com funciona el joc d’equilibris

El director d’esports professionals, Albert Soler, i el nou encarregat de l’àrea corporativa, Pancho Schröder, són els encarregats de gestionar els diners que es poden destinar al primer equip, fixats prèviament pel director general, Ignacio Mestre, i d’acord amb el que determina la junta, especialment la vicepresident econòmica, Susana Monje. A Soler se li diu la quantitat que té per moure peces i, amb aquests condicionants que se li marquen, el màxim executiu de l’àrea esportiva i el director de futbol, Raül Sanllehí, negocien. Per exemple: tens 50 milions nets per fitxar dos jugadors i 10 per negociar les seves fitxes.

Els jugadors, els grans afavorits

Si els jugadors que aterraran a l’estiu vénen de fora de la Lliga, el Barça tindrà una petita ajuda. El tauler de joc tributari canviarà el 2016, tot i que pràcticament no beneficiarà els clubs, sinó els jugadors, que trobaran en Mariano Rajoy un aliat. La baixada de l’IRPF que va impulsar el president del govern en funcions per al 2016 (que ja va avançar-se aquest 2015) preveu que les persones amb alts ingressos paguin menys impostos. Això afavorirà els jugadors i permetrà als clubs ser més competitius a l’hora d’intentar portar a la lliga espanyola un futbolista forà. En canvi, no beneficia els clubs quan compren futbolistes que ja resideixen a Espanya.

Quan el Barça negocia un contracte amb un futbolista ho fa en brut. És a dir, s’acorda el que percebrà comptant també impostos, el que ha de pagar el futbolista a Hisenda -un 85% és salari, un 15% es pot pagar en concepte de drets d’imatge, que tributen molt menys-. A partir d’ara, en canvi, els jugadors es beneficiaran del nou marc que ha dibuixat el Partit Popular, que afavoreix les rendes altes. El govern conservador ha rebaixat el tram estatal de l’IRPF i per cada euro que superi els 175.000 euros, un 48% seran impostos, quan, fins ara, a Catalunya, era un 56%. Això només afectarà els nous contractes, precisament perquè es negocia en net. Catalunya, però, encara està lluny de Madrid, on els rics paguen menys.

Més continguts de