FUTBOL

Una bombolla infinita

La Premier encapçala novament la inversió en fitxatges en un estiu que també es mou a ritme de rècord

Encara queden molts dies perquè s’acabi el mercat d’estiu i ja es pot vaticinar que, un any més, es tornaran a batre rècords en despesa de fitxatges. A l’espera que els grans clubs de la Premier moguin fitxa la setmana que ve, algunes competicions com la Lliga o la Serie A ja s’han gastat bastant més que la temporada passada. I això que, en el cas de la competició espanyola, ni Barça ni Madrid han fet -almenys de moment- grans inversions multimilionàries. En canvi, Alemanya i França estan per sota, tot i que tenen diferents operacions en marxa pendents de concretar.

No sorprèn gens que la Premier segueixi sent la lliga que més gasta. De fet, des de la temporada 2002/2003 que lidera el rànquing de les competicions que més paguen pels fitxatges. Quinze estius consecutius, més l’actual. Però el cas és que a Anglaterra s’han disparat les xifres en l’últim lustre. Fins a l’estiu del 2013, la despesa era aproximadament un 20% o un 25% superior a la segona lliga del rànquing. Però des del 2014 que dobla la segona competició que més inverteix: inicialment la Lliga espanyola, i últimament la Serie A italiana. Fins i tot, l’estiu del 2016, la segona divisió anglesa, la Championship, va entrar al top-5 del rànquing, deixant-ne fora la League 1 francesa.

Els números surten perquè augmenten els ingressos mentre es mantenen les despeses extraesportives. És a dir: desplaçaments, manteniment de les instal·lacions i nòmines dels treballadors. La resta s’inverteix en fitxatges i salaris esportius. Aquests últims representen al voltant del 65% dels ingressos ordinaris.

Anglaterra és, actualment, la competició que té la millor fórmula per guanyar més que la resta. I sembla que va per llarg, perquè és la que més ha mimat la competició a nivell de màrqueting. Els estadis estan plens i al món hi ha bufetades per aconseguir els drets televisius de la Premier. Això, i l’arribada dels petrodòlars, han catapultat una competició que ha pogut captar grans estrelles mediàtiques, tant al terreny de joc com a les banquetes. El Manchester United i el Manchester City són els que més han fitxat els últims quatre estius. En canvi, aquesta temporada encara no han entrat al top-10. Però hi arribaran aviat si es concreten alguns dels fitxatges que estan sondejant.

De totes maneres, la Premier no són només els grans clubs que opten al títol, sinó tots en general. A banda del City, el United, l’Arsenal, el Chelsea, el Liverpool o el Tottenham, a l’última dècada alguns equips de la zona mitjana com l’Everton, el Southampton o el West Ham han sigut entre els deu que més invertien. La comparativa s’entén millor revisant les inversions dels clubs que aquest estiu han pujat de categoria. El Wolverhampton, el Cardiff i el Fulham s’han gastat 158,20 milions d’euros per reforçar-se. Per contra, els tres que han pujat a la lliga espanyola, l’Osca, el Rayo Vallecano i el Valladolid, només han pagat 6,8 milions.

En canvi, mentre la classe baixa a les illes britàniques ha pogut aguantar el cop i seguir competint contra els grans, a la resta d’Europa només els clubs amb més anomenada han pogut mantenir el ritme d’ingressos. A Espanya, Barça i Madrid, a més de l’Atlètic de Madrid, han tirat del carro a l’hora de gastar per reforçar-se. Sobretot els blaugranes, que en cinc dels últims anys -comptant només el mercat d’estiu- han invertit més de cent milions, arribant als 202 del curs passat. Aquest estiu en porten gastats 125,9, després de comprar Malcom (41), Lenglet (35,9), Arthur (31) i Arturo Vidal (18). En canvi, el Madrid ha aixecat el peu de l’accelerador i no ha arribat als 100 milions en els quatre últims anys. Ara, amb els 112 que va cobrar per Cristiano Ronaldo, es preveu que Florentino faci els pròxims dies un fitxatge galàctic.

A Itàlia han sigut la Juve -especialment aquest any, comprant Cristiano Ronaldo-, l’Inter de Milà i el Roma els que més han gastat. A França, PSG i Mònaco, mentre que a Alemanya han posat zeros als xecs el Bayern Munic i el Borussia Dortmund. Fins fa sis anys, la lliga russa també treia el cap entre les que més invertien amb el Zenit i el Rubin Kazan com a principals inversors, tot i que últimament ha quedat encallada a nivell d’ingressos i s’ha quedat sense capacitat de competir amb els grans. Tot i així, es manté entre la sisena i la setena posició europea.

El cas és que cada any hi ha més diners per al futbol de màxim nivell i, per tant, cada any es poden invertir més diners per comprar jugadors. Una bombolla, la del futbol, que sembla infinita.

Etiquetes

Més continguts de