Busquets, 500 partits defensant una idea

BarcelonaEl 13 de setembre del 2008 els aficionats culers que van assistir al Camp Nou per veure el debut a la Lliga del Barça de Pep Guardiola poc es podien imaginar que veurien un jugador del planter jugar de migcentre titular al lloc de Yaya Touré. Un jove Sergio Busquets debutava amb 20 anys i amb el dorsal 28 a l’esquena. Ell i també Pedrito van deixar entreveure la valentia de Guardiola i la confiança en un planter que coneixia de primera mà. Deu anys i 28 títols després, ahir, contra l’Atlètic de Madrid, Busquets va arribar al seu partit oficial número 500 com a blaugrana. Un aniversari agredolç a causa de l’empat.

En una nit en què el Barça es va encallar però va poder empatar, Busquets es va convertir en el setè blaugrana que arriba als 500 partits. D’aquesta manera, el migcampista català va entrar en un club selecte format per Xavi Hernández (767 partits), Andrés Iniesta (674), Leo Messi (651), Carles Puyol (593), Migueli (549), Víctor Valdés (535) i, des d’ahir, Busquets.

La del migcampista de Badia del Vallès és una història d’èxit. Ha format part de la generació daurada que va tocar la glòria i va practicar un futbol excels amb Pep Guardiola, i ha sigut un fix per a tots els entrenadors següents (Tito Vilanova, Gerardo Tata Martino, Luis Enrique i, ara, Ernesto Valverde). Malgrat la temporada grisa i de travessia del desert amb Martino, la carrera de Busquets va lligada als triomfs i acumula una pila de títols: 3 Champions, 7 Lligues, 6 Copes del Rei, 3 Mundials de Clubs, 6 Supercopes d’Espanya i 3 Supercopes d’Europa. Amb la selecció espanyola va guanyar el Mundial de Sud-àfrica el 2010 i, dos anys després, l’Eurocopa del 2012 disputada a Polònia i Ucraïna. És cèlebre la frase en què l’exseleccionador espanyol, Vicente del Bosque, va assegurar que si es pogués reencarnar en un futbolista “escolliria Busquets”.

Un fabricant de futbol

La seva figura acapara elogis allà on va, per fer-ho tot i per fer-ho bé. Per convertir en habitual la tesi de Johan Cruyff de fer el futbol senzill. Busquets, amb el seu futbol, sembla que no hi sigui, fa poc soroll, no acostuma a sortir a la foto dels gols, però, quan no juga, tothom qui estima aquest esport se n’adona de la falta que fa damunt la gespa. “Prefereixo fabricar futbol que rematar-lo”, es va sincerar un cop en una entrevista a El País.

Ell és el timoner del Barça i de la selecció espanyola. Quan és baixa, a Ernesto Valverde se li presenta un trencaclosques de complexa solució. Ivan Rakitic és qui més ha assolit el rol de substituir-lo, un futbolista altament fiable, però sense la finor de Busquets. Deu anys després del seu debut, el migcampista català ha fet mèrits per guanyar-se l’apel·latiu d’“insubstituible” i de “guardià de l’estil” del joc de possessió que identifica i caracteritza el Barça.

Ahir, contra l’Atlètic i davant Rodri, un futbolista que s’hi vol emmirallar, Busquets es va fer un fart de moure el coll i mirar aquí i allà per intentar treure la pilota jugada, però, com la resta dels seus companys, va caure en la teranyina de Simeone, que va asfixiar un Barça poc fi.

“Volíem jugar i filtrar passades als nostres davanters, però ells tenien molta gent tancant i no era gens fàcil. Sabíem que la major part del partit jugarien tancats, però no tant. Jugar així no és divertit. Ho hem intentat”, va valorar Busquets al final del partit, un migcampista que llegeix el futbol amb una intel·ligència privilegiada.