El caliu d’una pista de bàsquet

Si tinc temps, m’agrada arribar a les pistes de bàsquet quan encara són un lloc fred i silenciós. En aparèixer una pilota tot canvia. L’espai guanya caliu i soroll, i es transforma en un escenari ideal per captar l’atenció dels més joves i estimular-los. Una pista de bàsquet no deixa de ser un lloc per projectar somnis, un full en blanc que espera ser dibuixat amb imaginació i talent.

Quan el 6 d’octubre del 1962 els Lluïsos de Gràcia van inaugurar la seva pista coberta de bàsquet amb un partit contra la selecció catalana júnior ningú podia imaginar-se el ventall d’entrenadors que acabarien passant per allí. El recinte ha vist treballar tècnics del prestigi de Bobby Knight, John Wooden, Herb Brown, Mirko Novosel i Miki Vucovic, però també ha gaudit de la feina de molts preparadors desconeguts que han dedicat els seus esforços a formar canalla.

Els Lluïsos han assolit una fita històrica. Després de mesos d’obres i de la dificultat d’haver-se vist obligats a reubicar provisionalment totes les activitats a altres espais de la plaça del Nord i del barri de Gràcia, l’entitat ja gaudeix de les noves instal·lacions. La construcció del nou edifici, que conserva la façana com a patrimoni arquitectònic, ha sigut un gran repte. Les obres han permès adaptar l’edifici a la normativa vigent i comptar amb unes instal·lacions molt més àmplies i modernes, amb tota una nova planta al soterrani. A més, el centre ha apostat per crear un nou teatre, que ahir es va posar en marxa.

Les obres han costat gairebé tres milions d’euros i han sigut possibles gràcies a tres vies de finançament: una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, un préstec bancari i la captació de diners a través d’ajuts individuals i patrocinis. L’objectiu és recaptar 750.000 euros. La campanya pretén implicar 400 famílies perquè hi aportin un dipòsit de 500 euros, a retornar a partir dels dos anys. La iniciativa porta recollits 27.000 euros.