BÀSQUET

Terry Hopewell: El llarg camí d’Ohio a la Bisbal d’Empordà

El nord-americà s’ha convertit en la gran estrella de la Copa Catalunya

El millor jugador del Bisbal Bàsquet no és empordanès, ni gironí, ni català. El jugador que marca diferències i que va brillar a la Copa Catalunya és de Columbus, Ohio. La gent que el reconeix l’atura pel carrer per saludar-lo, però Terry Hopewell (1994) és un home de poques paraules. Agraeix el suport, però la seva timidesa fa que la interacció sigui breu. Ningú diria que aquest jugador vergonyós és capaç d’atrapar 15 rebots o anotar 25 punts en un partit.

Format a la Concord Academy de la NCAA II, Hopewell es va graduar en sports management i es va consolidar com a estrella de l’equip. Volia fer el salt al món professional i intentar dedicar-se al bàsquet, però les lligues inferiors als Estats Units són recents i tenen problemes d’organització i sous, així que apostar pel bàsquet significava creuar fronteres. La primera oferta que va rebre provenia de Buenos Aires, però la va rebutjar. Gairebé un any després, va reactivar les opcions de trobar equip. En aquest cas, la Segona Divisió de l’Uruguai. Hopewell explica que va ser molt dur jugar tan lluny. “Ho deixes tot per anar a un país que és a milers de quilòmetres, que parla una altra llengua... Era complicat”. No va acabar la temporada i va tornar a Ohio.

Passat un any sense competir, necessitava tornar a sentir-se jugador i viure la vibració de la competició. El Bisbal Bàsquet buscava un interior dominant per poder lluitar a Copa Catalunya. Després de no trobar cap perfil adient per a la zona, es van proposar el fitxatge d’un americà per primer cop en la història. El patrocinador va donar el vistiplau i va augmentar la inversió. Trifón Poch, director tècnic i exentrenador ACB, i Joan Ferrer, actual entrenador de l’equip, van buscar un pivot que complís una sèrie de requisits. L’escollit va acabar sent Terry Hopewell. Abans de confirmar, el jugador va parlar-ho amb el seu entorn. No va ser fàcil. Europa era un món que desconeixia i creuar l’oceà Atlàntic eren paraules majors. Finalment va acceptar i va trigar poc a deixar la seva petjada a l’equip. Durant el primer entrenament va esmaixar per sobre d’un defensor davant la perplexa mirada dels companys, ja que són jugades que se solen veure a la televisió, però no pas als pavellons d’aquesta categoria.

“Hem tingut molta sort. Esportivament és molt bo i ha fet millors els seus companys, però em quedo amb la part humana”, explica Joan Ferrer, que es considera afortunat d’haver-lo conegut. I és que Ferrer i Hopewell han esdevingut un binomi inseparable. “Sempre està pendent que estigui tot bé i no em falti res. Li agraeixo l’oportunitat que em va donar de venir a jugar aquí”, confessa Terry. El tècnic ha esdevingut una persona importantíssima per a ell en aquests mesos a l’Empordà. “A vegades sopem junts, caminem pel poble o m’ensenya altres parts de la zona. Estem molt units”.

Notes de veu en català

Hopewell ha fet esforços per aclimatar-se. Utilitza el traductor per respondre missatges en català i fins i tot s’ha atrevit amb alguna nota de veu en aquesta llengua amb les persones amb qui té més confiança. En el joc, ha fet un progrés considerable com a jugador. I la figura d’un entrenador de primera categoria com Trifón Poch ha estat clau. “M’ha fet treballar d’una manera en què no ho havia fet fins ara. Soc més àgil, entenc millor el joc i he millorat el tir des de quatre metres”, explica Terry. Al Bisbal Bàsquet Hopewell també fa de segon entrenador d’un dels equips de categories inferiors. Els nens viuen amb il·lusió la seva presència i, bocabadats, li demanen que els dediqui esmaixades o fer un contra un.

Al cor del Baix Empordà, Terry Hopewell ha progressat més que mai i s’ha convertit en l’ídol local d’un equip que aquest cap de setmana jugarà el play-off d’ascens a la Lliga EBA després d’haver acabat quart, contra el líder del grup 2, el Badalonès. Un somni per al club i un repte per a Hopewell, que té com a objectiu jugar en una lliga professional. Sap que Europa pot ser el seu lloc i no tanca les portes a lligues professionals o semiprofessionals d’altres països.

Més continguts de