Una candidata a presidir el Barça

BarcelonaAmb el permís del PSV i sobretot de la Natalia Arroyo i la Laura Ràfols -molt més legitimades que jo en aquestes qüestions-, m’agradaria plantejar un debat que crec que és important: ja seria hora que una dona es presentés a la presidència del Barça. El tema va sorgir en una conversa amb el company Martí Molina. Parlàvem dels problemes del president Bartomeu per poder ampliar la junta amb pesos pesants de la societat catalana i de qui podia fer un pas endavant per optar a la presidència quan ell plegui. I un dels noms que més interès em suscita en aquest debat és el de Maria Teixidor.

Conec tots els directius, he conversat llargament amb la majoria d’ells, i crec que no m’equivoco si asseguro que Teixidor no té res a envejar a la resta d’aspirants. Al contrari, afegiria. És jove, amb capacitat discursiva, té un argumentari sòlid i prou caràcter. I si no que l’hi preguntin al mateix Bartomeu. Només ella i Carles Vilarrubí van votar en contra del pacte amb la fiscalia pel cas Neymar, que va significar que el Barça acceptés ser condemnat per dos delictes fiscals. I això que Teixidor era de les noves, feia pocs mesos que s’havia incorporat a la directiva. Malgrat tot, no li van tremolar les cames i va votar el que sentia.

Ja va sent hora que alguna sòcia opti a la presidència. Parlaria molt bé de la nostra societat, on elles no tenen les mateixes oportunitats. Només cal recuperar imatges del Suprem o del grup d’empresaris Pont Aeri. Testosterona a cabassos. I és que, al final, tret d’excepcions comptades, com va ser Laporta en el seu moment, el poder al Barça tendeix a assemblar-se més a aquest últim segment, el dels empresaris ben connectats amb Madrid, que no pas a una fotografia fidel de la societat.

Les dones representen el 26% de la massa social, però amb prou feines tenen visibilitat quan es tracta de poder. Des que va dimitir Susana Monje -segurament la directiva que ha tingut més pes-, només hi havia Teixidor. Recentment s’hi va sumar Marta Plana -un cas polèmic-, i s’espera Teresa Basilio quan compleixi cinc anys d’antiguitat com a sòcia. Seria fantàstic que això no es quedés aquí, que el Barça tornés a ser un club avançat al seu temps. Com quan Edelmira Calvetó es va convertir en la primera sòcia de la història, trencant els cànons de la època i, fins i tot, contravenint els estatuts de l’entitat. I qui diu Teixidor -potser ni ho voldria- diu qualsevol altra sòcia, com podria ser la infatigable Maria Elena Fort. Després, evidentment, que el soci decideixi: merèixer una oportunitat no és el mateix que merèixer la victòria.