Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

La celebració del Dia de les Dones

Dimecres va ser un dia important: es va recordar novament la desigualtat existent entre dones i homes; es va reivindicar la necessitat de resoldre aquesta situació que, com moltes altres d’injustes, alguns volen presentar com filles de la naturalesa i, per tant, necessàries, inevitables. Discrepo de les polítiques de quotes i de moltes tesis del nou feminisme. Però tinc clar que una de les revolucions pendents és la de les relacions de poder vinculades al sexe.

El món del futbol ha sigut masculí. Perquè els que hi participàvem érem majoritàriament homes i perquè els seus valors han sigut els tradicionalment vinculats a un model de masculinitat. De fet, una de les coses que menys m’agraden de ser home és aquest ADN cultural que, des de ben petit, m’ha vinculat -i en èpoques de la meva vida m’ha obsessionat- amb el món de la piloteta. En els últims anys, no només no hem aconseguit alliberar-nos de la nostra condició, sinó que moltes dones han vingut a compartir-la. Òbviament, cadascú pot fer el que li vingui de gust. Però socialment em sembla una pèrdua. En aquest context, l’Espanyol juga el -per a mi- partit més important de la setmana. I ho aprofita per fer un homenatge a les dones: preus especials, manifest, homenatge a la sòcia més antiga, etc. Entenc i valoro que es faci: és una bona estratègia de màrqueting i una benintencionada declaració d’intencions. Però si de veritat volem reivindicar la igualtat de sexes, tinc una proposta gens original: recuperem l’espai i el prestigi del nostre futbol femení.

Forma part de la nostra tradició: durant anys vam ser-ne una referència. Eren anys en què els mitjans de comunicació no li feien tant de cas (un dels motius no el diré per no ser acusat de paranoic). Tot i això, els pericos n’estàvem orgullosos. Tan poc acostumats a guanyar, qualsevol victòria té molt valor, fins i tot si només tens preocupació sincera per la marxa del primer equip masculí, com és el meu cas. Tornar a ser a l’elit és, si la referència la posem en el futbol masculí, barat. Els valors que destil·la -si volem ser un club compromès des dels fets- són els que ens identifiquen. A més a més, és una via per aconseguir adeptes: les campanyes genèriques alimenten la marca; les homeopàtiques, sumen aficionats (i aficionades) en petites dosis. I pensem que, si tornem a estar entre les millors, els mitjans no podran fer marxa enrere: ara sí que les victòries del nostre femení tindrien el protagonisme merescut. Aprofitem-ho.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT