Una celebració moderada
I com diables se celebra una Lliga que a Can Barça tothom ja donava per guanyada fa tres mesos i que a més s'aconseguirà després d'una de les patacades esportives més fortes que ha rebut el Barça en els últims anys? Què s'ha de fer perquè els culers recuperin la passió per un títol que el Barça només ha guanyat 22 de les 82 vegades que l'ha disputat? Com s'emocionaran els barcelonistes amb aquest títol si els fonaments per aconseguir-lo es van posar en aquella primera volta històrica dels 55 punts ara tan llunyana? Si n'han passat de coses des d'aleshores, i la majoria no gaire bones.
Hi ha títols que se celebren amb una eufòria digna del Carnaval de Rio i, en canvi, d'altres que generen reaccions molt més austeres, com de família luterana de l'est d'Alemanya. A l'entorn del Barça, el context en què arriba el títol determina si la festa serà estil Carlinhos Brown o Angela Merkel. Aquesta vegada la Lliga, un títol valuosíssim, se celebrarà ens agradi més o menys, sigui més o menys just per a la plantilla, amb una alegria continguda. Els culers hauran de fer un esforç per cridar el "Campions" que altres vegades els ha sortit de l'ànima. La rua seria un artifici excessiu.
La màquina no es pot aturar i, des del moment que es va acabar el calvari de les semifinals de la Champions, a l'entorn ja ens hem posat a treballar. Primer analitzant per què el Barça de Tito Vilanova s'ha ensorrat estrepitosament: mètodes de treball menys exigents, pèrdua d'una certa cultura de l'esforç, mala gestió dels minuts, lesions inoportunes, l'absència obligada de l'entrenador i la confecció de la plantilla són alguns dels arguments més repetits. Després, pensant en el futur immediat de la institució, ja s'han fet propostes concretes: el Barça ha de fitxar tres o quatre jugadors de primer nivell que obliguin a recuperar la competitivitat dins de la plantilla, s'ha de donar la baixa a uns quants futbolistes que no han demostrat la vàlua que es pensava que tenien i s'han de recuperar velles tradicions que obligaven els futbolistes a estar tensos en el dia a dia es diguessin com es diguessin. Tot això és necessari per intentar recuperar la capacitat de competir amb qualsevol, d'acord.
Ara bé, abans també és important celebrar el títol de Lliga. Sense pretensions, sense falses eufòries, sense necessitat de forçar ningú. No cal falsejar un clima d'emotivitat que no existeix, però sí que s'ha de reivindicar el valor d'un títol molt important. Molt.
Un cop feta la petita celebració serà el moment de demanar a Tito Vilanova, Andoni Zubizarreta i Sandro Rosell quin pla de viatge proposen per a la propera temporada i confiar que seran valents, reconeixeran els errors i corregiran el rumb d'una nau que encara és a temps de recuperar l'esplendor de fa quatre dies però que corre el risc d'estavellar-se si no rectifica aquest estiu.
