GIRONA FC
Esports 26/10/2018

De celebrar victòries a patir derrotes: els extrems del Girona a Montilivi

Els blanc-i-vermells reben el Rayo amb el desig de curar una ferida força habitual

Jordi Bofill
2 min
El Girona ensenya el caràcter dels millors dies però perd amb l’Eibar

GironaA Montilivi li costa trobar el terme mitjà: o ho guanya pràcticament tot, o perd gairebé sempre. És una llei d’extrems no escrita que el Girona celebra i pateix, segons l’època del curs. Els gironins, que s’enfronten al Rayo en un partit que val més de tres punts, han passat de sentir que l’estadi blanc-i-vermell era indestructible a espantar-se per les seves debilitats. “Volem ser igual de sòlids a casa que a fora, però el més important és ser sempre competitius, i ho som”, deia Eusebio després de l’empat a Anoeta. La permanència del curs passat es va edificar, en gran part, pels registres acumulats com a local. Entre l’octubre del 2017 i el març del 2018 el Girona va celebrar set victòries, un empat i una derrota. Tot va començar gràcies a la màgica remuntada contra el Madrid i es va confirmar en una sèrie de sis triomfs i un bagatge de 15 gols a favor i cap en contra. La tendència s’ha capgirat i des de llavors només ha guanyat un cop, n’ha empatat dos i ha patit set derrotes. L’única rialla data del 17 de setembre contra el Celta, ja amb el val·lisoletà a la banqueta. De sumar 22 punts dels 27 possibles (el 81%) a lligar-ne 5 dels últims 30 (el 17%.). La fortalesa del passat, que fins i tot va fer somiar amb Europa, viu moments de dubte que han deixat el descens a només dos punts. La situació, però, no és nova; els més fidels l’han viscut cada any.

El partit del Lugo va marcar un abans i un després a la història del Girona. El juny del 2015 els blanc-i-vermells van perdre un ascens que van acaronar fins al minut 93. Aquella derrota vestida d’empat va suposar entrar a una nova dimensió de la qual avui encara formen part. Arribaven a la cita reforçats pels 12 partits consecutius sense conèixer la derrota a Montilivi, però, incapaços de superar el dolor, els homes de Machín només van guanyar 1 dels 11 partits següents (el 9%). El que va costar redreçar la situació només ho sap un vestidor que, quan es va aixecar, es va fer fort amb aquells que havien plorat al seu costat. Era el curs 2015-16 i el Girona, que flirtejava amb el descens, va aconseguir 9 victòries i 4 empats seguits en un tram final impecable però insuficient per pujar.

8 victòries consecutives l’any de l’ascens

L’idil·li amb els aficionats es repetiria durant l’inoblidable any de l’ascens. Entre l’agost del 2016 i el març del 2017, el Girona va sumar 11 victòries –vuit de les quals consecutives– i 4 empats en 15 partits. La proesa, però, va estar a punt de fer-se miques, en un etern tram final ple de mals resultats: els blanc-i-vermells només van guanyar 1 dels últims 6 partits jugats a casa. La salvació a Primera, malgrat el dubitatiu inici –1 triomf en 5 partits– va ser un fet gràcies a la meteòrica projecció viscuda a Montilivi, un estadi conscient que quan es trenqui la dinàmica actual pot viure moltes alegries. Però perquè això passi és indispensable tornar al camí dels triomfs. “L’ADN del Girona exigeix que l’equip i l’afició siguin un; fa anys que tenim aquesta voluntat i avui ha de ser així si volem guanyar”, resumeix Aday.

stats