Ciclisme
Esports Ciclisme 23/03/2022

Ben O'Connor confirma que la Volta ciclista a Catalunya és territori australià

S'imposa a la Molina i aconsegueix el liderat d'una cursa que ha recordat a Perpinyà la figura de Muç Miquel, el campió assassinat pels nazis

3 min
Ben O'Connor, guanyant la tercera etapa de la Volta

La Seu d'UrgellEl món de cap per avall: tres etapes de la Volta ciclista a Catalunya i tres triomfs australians, com si en lloc de pujar als Pirineus, la cursa fos per les Snowy Mountains de Nova Gal·les del sud. Després dels èxits a l’esprint de Michael Matthews i Kaden Groves, tots dos de l’equip Time Bike Exchange, en les dues primeres etapes, a la Molina va somriure el corredor de l’AG2R Ben O’Connor, que de passada es va posar el mallot de líder d’aquesta edició 101 de la cursa catalana. “Guanyar la Volta seria un important pas endavant en la meva carrera”, explicava un home que coneix perfectament l’escenari, perquè viu a Andorra. No és casualitat que tants australians guanyin a Europa, perquè molts ja passen més temps al Vell Continent que down under. “He fet aquesta pujada diverses vegades. La conec, tenia punts de referència”, deia O’Connor, que admetia la sorpresa per haver arribat sol a la Molina, on encara baixaven alguns esquiadors per les pistes, de fons, mentre anaven arribant ciclistes. A sis segons van entrar en barceloní Juan Ayuso, el corredor més jove de la cursa, i el veterà colombià Nairo Quintana.

L’etapa sortia de Perpinyà, per on feia 67 anys que la Volta no passava. Rubén Peris, l’incansable director de la Volta, un home que està atent a tots els detalls, va aprofitar-ho per deixar un ram de flors a la tomba de Muç Miquel, el ciclista de Vila-seca que va guanyar la Volta el 1924 i el 1925, abans de marxar a viure a França, on va formar part de la resistència francesa i va ser assassinat pels nazis al camp de Neuengamme. Miquel va poder ser campió de la Volta formant part de l'equip de la Unió Esportiva Sants, l'entitat que encara organitza la cursa, abans de veure com un jove prometedor, Marià Cañardo, li passava al davant. Un heroi tràgic, perquè, tot i sobreviure al camp d'extermini nazi i ser alliberat pels britànics, estava tan prim i malalt que no va poder tornar a casa i es va quedar a l'hospital del camp, on, aprofitant que els soldats aliats seguien lluitant, treballadors de l'hospital nazis van matar els pacients enverinant-los. I un d'ells va ser Miquel.

Després de l'homenatge, van començar a rodar les bicicletes, entre aficionats amb senyeres i un grup de militants del Front Nacional que van aprofitar la gentada per repartir propaganda del seu partit. Què hauria pensat Muç Miquel, militant comunista, si els hagués vist. El grup va abandonar Perpinyà, cap a Vilafranca de Conflent, cap a la neu, en una etapa que no va marcar diferències a la general, amb tots els favorits arribant plegats a uns 10 segons d’O’Connor. Noms com el veterà Alejandro Valverde (Movistar), l’equatorià Richard Carapaz (Ineos) o el colombià Esteban Chaves (EF Education-Easy Post). Només el britànic Simon Yates (Team Bike Exchange - Jayco) va arribar amb cara de patiment i no sembla capaç de guanyar la Volta un any després del triomf del seu germà Adam. Al final de l’etapa, el neerlandès Tom Dumoulin (Jumbo-Visma) i el belga Thomas De Gendt (Lotto-Soudal) van retirar-se perquè es trobaven malament. Una etapa preciosa en què la gran escapada la van protagonitzar els bascos Ander Okamika (Burgos-BH) i Mikel Bizkarra (Euskaltel Euskadi), el danès Casper Pedersen (Team DSM) i l’italià Simone Petilli (Wanty), que han arribat a aconseguir més de vuit minuts d’avantatge. Però en l'última pujada els van enxampar. I l’atenta vigilància entre els favorits només la va poder trencar O’Connor amb un atac a uns 10 quilòmetres del final en què mai va allunyar-se més de 40 segons. Li va valdre per guanyar l’etapa, mentre que els altres rivals pensaven més en la classificació general. Un joc perillós, perquè en l'última dècada gairebé sempre guanya la Volta qui guanya a la Molina. I O’Connor ha demostrat ser prou polivalent per aspirar a ser el segon australià que guanya la Volta, després de Richie Porte el 2015. De fet, l’any passat va aconseguir una quarta posició a la general del Tour que el converteix en aspirant a entrar triomfant a Montjuïc aquest diumenge vinent.

Abans haurà de superar una exigent etapa, la quarta, entre la Seu d’Urgell i el port de primera categoria de Boí Taüll (Alta Ribagorça), amb un recorregut de 166,7 km. La volta no finalitzava etapa a Boí Taüll des de l’any 2002. Un final en què han guanyat noms mítics, com Claudio Chiappucci (1994) o el Chava Jiménez (1995).

stats