Barça

Les claus del Barça-Almeria

Que l'Almeria hagués canviat d'entrenador dies abans de jugar contra el Barça havia envoltat el partit d'aquella incertesa tàctica difícil d'aclarir. Sense marge per canviar la plantilla, les possibilitats de joc de Sergi Barjuan estaven en la línia de la feina que havia estat fent Juan Ignacio Martínez, però l'esperit d'un tècnic sempre impregna els jugadors i els condiciona, encara que només hagin compartit una o dues sessions d'entrenament. A Luis Enrique, a més, tampoc li acabava de servir la referència del partit de la primera volta, perquè llavors també hi havia un altre entrenador, Francisco.

Però tot i això, després dels primers tres minuts ja han estat clares les cartes de joc. A què havia vingut Sergi amb el seu Almeria i com havia intuït el Barça que caldria jugar el partit, i amb qui. Ni tan sols el marcador o les substitucions les ha alterat.

Defensar lluny de l'àrea

L'Almeria ha intentat evitar tancar-se al seu camp i a la seva àrea abans d'hora i, de fet, ha sortit amb una proposta prou valenta, amb la línia defensiva avançada i l'equip molt ben agrupat.

Excepte en les situacions de sortida del Barça quan tenia la pilota Bravo, en què l'Almeria anava a la pressió alta per condicionar l'inici de joc blaugrana, els vermell-i-blancs han mirat de recollir-se en un espai reduït, lluny del seu porter, per forçar el Barça a obrir el seu joc o a buscar passades verticals. Era una invitació. Una invitació que el Barça ha volgut agrair, però ho ha fet amb poca precisió. Cap passada profunda trobava receptor, encara que la buscaven Suárez, Rakitic o Pedro.

El Barça ha hagut d'anar madurant l'atac, movent la pilota, i l'Almeria ha anat perdent metres enrere, menjant-se terreny. S'havia de tirar d'atac estàtic, de paciència en pocs metres.

Atacar des de la banda

Els andalusos, en un 4-4-2 força compacte, han bloquejat les recepcions exteriors del Barça, provocant un tres contra un que deixava poc marge de maniobra a Messi i Pedro. Tampoc hi ajudava la seva espessor en els controls i el dríbling.

Inicialment, el Barça ha volgut sortir de l'embut per fora amb una petita conducció interior o una passada enrere que permetés agafar oxigen al mig per activar la banda contrària. El recurs d'una passada llarga també era solució, i molt més ràpida, per provocar l'error en la basculació visitant, que no arribava a defensar de banda a banda.

Però el ritme de joc no era mai prou ràpid per ferir l'estructura defensiva de l'Almeria. De fet, l'1-0 ha sigut una genialitat de Messi, l'única del partit. No li ha calgut gaire més. Tampoc a Suárez, en el segon, un gol conceptualment idèntic al primer. L'uruguaià s'ha inventat un metre, ha aprofitat que el tres contra un només era un dos contra un, i tou, per carregar la cama i batre Julián.

El Barça ha buscat algun xut llunyà i, desesperat en la circulació de la pilota, ha optat per la via ràpida de les centrades, que, ja fos per mala execució o per mala lectura, no han pogut ser rematades a l'àrea. La solució, portada a la pràctica sobretot a la segona meitat, ha acabat sent una passada rasa enrere, a la frontal, on sí que ha sigut més fàcil connectar amb algú que xutés.

Concentració i previsió en el contraatac

L'Almeria, que no podia conservar la possessió des del seu porter, que ha enviat fora tots els llançaments, ha mirat d'allargar les seves estones de pilota, però no se n'ha acabat de sortir, ni tan sols en el tram final del primer temps ni en algun moment del segon, quan ha gaudit d'alguns minuts d'atacs regulars. La seva principal arma durant els 90 minuts ha sigut el contraatac. Però malgrat la velocitat de Thievy i Édgar, i l'entrada de Soriano per afegir un punt de connexió per dalt, no ha pogut concretar cap contraatac clar, perquè Bartra i Mascherano, més Sergi Roberto, mai han perdut l'equilibri. Bartra, fent de Piqué, ha assumit la gestió territorial, la cobertura llarga, mentre que l'argentí corria enrere amb el punta més centrat. Sergi Roberto, amb l'ajuda de Rakitic o Alves –en funció d'on fos la pèrdua de pilota–, s'han encarregat de replegar amb l'altra referència visitant. La clau de l'equilibri, però, eren els avisos de Bravo, que activava la vigilància molt abans que el Barça fallés amb la possessió.