Barça

Les claus del Barça-Vila-real

Que l'1-1 i el 2-2 arribessin pocs minuts després dels gols visitants ha desencaixat el pla de Marcelino, que ha estat a punt de funcionar

L'habilitat de reaccionar rapidíssimament als gols del Vila-real han donat el triomf al Barça aquest diumenge al Camp Nou. Sense l'1-1 abans del descans o el 2-2 minuts després que els groguets es tornessin a posar per davant en el marcador, probablement el Barça no s'hauria endut els tres punts. O hauria hagut de recórrer a l'atac desesperat que havia funcionat al Madrigal en la primera volta.

Enmig de tot això, però, s'ha jugat un partit intensíssim, ple de plans i reaccions, d'apostes i respostes.

El Vila-real s'ha plantat amb un 4-4-2 molt ordenat, rigorós i pràcticament impenetrable.

Els de Marcelino eren un mur que el Barça no ha sabut trencar durant l'atac posicional en el tram central del partit. Alguna conducció d'Iniesta, que habilitava els desmarcatges dels companys més avançats, ha pogut aportar la dosi de desequilibri que reclamava el joc d'atac, i que no aconseguien donar Luis Suárez (desesperat en el remat), Neymar (frenat en el duel) i Messi (inicialment massa escorat), tot i intentar-ho constantment.

Les ajudes exteriors eren constants i Messi i Neymar rebien una triple cobertura que bloquejava el pla ofensiu blaugrana. Semblava impossible trobar una esquerda. I el ritme de circulació de la pilota no era mai prou ràpid per provocar-la en el rival.



De fet, només ha aparegut en una de les poques accions del primer temps en què Messi ha pogut orientar el seu regat cap a l'àrea, i no cap a dins, on ha trobat Rafinha amb opció de xut. El refús sobre el seu remat ha donat a Neymar el gol.

Per trobar més i en millors condicions Messi, Luis Enrique l'ha situat més centrat en la segona meitat, no tan enganxat a la banda. El carril dret pertanyia a Alves i a un Rafinha que s'ha obert més per deixar l'espai pel mig a l'argentí. Durant alguns minuts, els que han resolt el matx, el Vila-real ha perdut la consistència defensiva que havia tingut des del començament.



I és que el Barça hauria agraït més desorganització del seu rival, però han sigut molt poques, gairebé nul·les, les ocasions en què el Vila-real s'ha descuidat en defensa i ha obert el camí a la contra blaugrana en els primers 45 minuts.

Ha sigut en el tram final del partit quan, amb la necessitat d'empatar un 3-2 que havien encaixat sense adonar-se'n, els groguets s'han estirat amb més homes i han obert una mica l'escenari de joc. Ja era un altre partit, un partit en què tocava passar pel recorregut de Mascherano al pivot, i l'electricitat de Pedro en atac, per tenir Messi més a prop de l'àrea i sense tants adversaris a sobre. I s'hi havia arribat gairebé de casualitat (que no sort).

El pla de Marcelino estava clar des del principi i havia estat a punt de ser efectiu: recuperar i sortir ràpidament al contraatac. I, per fer-ho, va comptar amb dos especialistes en espais, dos jugadors dinàmics i amb talent com Vietto i Dos Santos. Han saltat a la contra ben oberts, repartint-se els espais amb intel·ligència, portant el Barça al risc absolut. El mínim error dels centrals o Busquets situava la transició en igualtat numèrica. Luis Enrique, però, ha comptat amb la complicitat dels seus laterals, que han sabut recuperar les posicions a temps per arribar a l'ajuda. L'esforç ha sigut especialment important avui, tenint en compte que el seu duel també era delicat, sobretot el d'Alves amb Cheryshev.



Malgrat llegir bé els contraatacs, el Barça no ha pogut evitar encaixar dos gols d'aquesta manera. El primer, en una contra que s'ha allargat, i el segon, després d'una errada de Piqué. Era el risc que es corria. El risc que penalitzava el mínim error. El risc que ha estat a punt de costar al Barça tres punts.