Les claus de l'Elx-Barça

BarcelonaGolejada poc dogmàtica del Barça al Martínez Valero, però tres punts més al sac. Vestit amb la versió més pràctica, l'equip blaugrana ha resolt sense ensurts un partit que li ha costat obrir però que ha acabat sentenciant a falta de mitja hora, amb el 0-2 i l'expulsió per doble groga de Fajr. No ha fet falta prémer l'accelerador i n'hi ha hagut prou amb la gestió de la possessió i l'anar fent tranquil per acabar golejant, per quarta vegada aquesta temporada, un tou Elx.

Els homes d'Escribà s'han concentrat al seu camp des del principi, mirant de protegir-se del que ja s'ensumaven. Replegat en un 4-5-1 força espès, l'equip local ha deixat fer el Barça fins al mig del camp. Jonathas no era una amenaça per als centrals, que podien avançar en conducció sense cap pressió rival.

De fet, era tan còmode l'escenari que Piqué i Bartra s'han plantat al cercle central sense problemes. I allà arribava l'embut blaugrana. Els dilemes. Sense metres per combinar en curt, el començament de partit ha sigut una bateria de passades a l'espai que intentaven aprofitar els homes de fora (Pedro i Neymar) o els interiors (Xavi i Rafinha). S'hi han sumat aviat els laterals, que també buscaven aparicions en llarg per sorpresa.

El de Terrassa ha buscat el moviment vertical per compensar el pas en curt de Messi per entrar en joc. L'argentí no ha trigat a baixar a rebre pilotes al cercle central, a tocar dels centrals i més endarrerit, fins i tot, que Mascherano, el migcentre avui.

El pla profund no ha funcionat gaire. No només perquè no s'han trobat recepcions de qualitat sinó perquè tampoc han provocat el pas enrere de l'Elx, la segona conseqüència que semblaven buscar els tècnics blaugranes amb l'amenaça en ruptura.

A més, el Barça no acabava d'ajuntar prou les línies i no sempre caçava la segona jugada, sobretot quan s'intentava una diagonal directa a Neymar. Si l'Elx tallava, podia sortir de la zona defensiva sense que la pressió del Barça el molestés.

Hi ha hagut alguns minuts en què Jonathas, traient de zona Bartra, ha generat alguns problemes com a activador dels contraatacs il·licitans. Bravo ha hagut d'intervenir en dues ocasions, quan al marcador encara hi havia el 0-0.

Potser aquests ensurts han portat Xavi i Rafinha a censurar-se les ruptures i a començar a demanar pilotes al peu. Es buscava més control, menys passades llargues. Però el ritme de circulació de pilota era lent, espès. No es provocava l'error local, tot i que semblava qüestió de temps que es trencaria l'empat a favor dels blaugranes.

I el 0-1 ha arribat en una falta que Xavi ha picat ràpidament, amb la defensa de l'Elx despistada, pendent de situar una tanca que els blaugranes no han demanat. Piqué, viu, se n'ha aprofitat i ha encarrilat un triomf que s'ha aclarit al segon temps, gràcies a un penal transformat per Messi, després que fessin caure Neymar dins l'àrea.

La incursió del brasiler ha sigut la primera de moltes més en la segona meitat, uns segons 45 minuts en què la verticalitat del Barça ha sigut més rasa, més lògica. Les connexions directes es buscaven des d'un parell de metres més endavant, més com una passada interior filtrada entre línies. Xavi a Pedro, Messi a Neymar.

L'equip ha encadenat el parell d'ocasions netes que volia per sentir-se millor. Més ell mateix. Quedar-se amb un home menys ha acabat de fer impossible la resistència a l'Elx, ja rendit al domini blaugrana. Els últims minuts han acabat sent una conservació de pilota tranquil·la, un intent de no desgastar-se de cara a la tornada de Copa contra l'Atlètic al Calderón.