El club de la lluita
Els jugadors del Barça tocaven la pilota en un rondo etern. Abidal ja havia fet l'1 a 2 i molts aficionats madridistes van decidir plegar veles marxant del camp. Altres, liderats pel fons on se situen els Ultras Sur, van començar a cantar " Queremos once Juanitos ". No deixava de ser irònic que, just després d'haver vist com Pepe trepitjava la mà a Messi, alguns invoquessin el nom del davanter que es va guanyar una sanció de cinc anys sense jugar competicions internacionals per trepitjar l'esquena i la galta de Lothar Matthaus durant l'anada de les semifinals de la Copa d'Europa del 1987. Una acció més repugnant que la de Pepe.
Altres madridistes van deixar el Bernabéu en silenci. Pirri, llegenda del club blanc, afirmava als micròfons de RNE que sentia vergonya per l'acció de Pepe. El Reial Madrid, com tot club gran, no és senzill d'entendre. Dins de la gran família madridista conviuen diferents clans. Hi ha els que volen creure que estimen un club que, com diu l'himne, és un " enemigo en la contienda "que "cuando pierde da la mano, sin envidias ni rencores ". I llavors hi ha els que posen com a exemple de jugador ideal Juanito: un jugador que ha passat als annals de la història del club blanc catalogat com un heroi i no pas com un home violent. Així doncs, per què hauríem de pensar que Pepe serà condemnat per sempre més?
Que Pepe és un jugador violent ho sap tothom. Però el que va fer davant del Barça no el converteix ni en el jugador més dur de la història. En els últims anys hem vist arreu del món trepitjades més lletges, a zones més doloroses i amb més mala bava. Algunes del mateix Pepe, com aquelles a Lisandro López i Casquero. Però dimecres el portuguès va trepitjar la mà del millor jugador del món, exposant-se a un linxament públic merescut. Si Florentino demana el seu cap per oferir un culpable a la massa madridista, Pepe està sentenciat. En cas contrari, la trepitjada de Pepe serà d'aquí poc una anècdota més del clàssic, com aquella de Stòitxkov a Urizar, com la final de les ampolles o el dit a l'ull de Vilanova. El temps ho cura tot, diuen. De fet, ni dubto que Pepe jugarà el partit de tornada, ja que no serà sancionat i Mourinho anirà a la seva.
Perquè pitjor va ser la falta d'Areta que va lesionar Kubala el 1954, la falta del madridista Pedro de Felipe que va acabar amb la carrera del blaugrana Bustillo el 1969, les faltes de Goicoechea a Maradona o Schuster o fins i tot la de Ricardo Carvalho a Messi durant aquest últim clàssic. Entrades que canvien carreres, que retiren jugadors o que poden lesionar.
El futbol, tan passional, ha vist jugadors que surten al camp amb agulles per clavar-les als rivals (ho feia l'Estudiantes de la Plata dels anys 60), genis que lesionen expressament rivals, com va fer Roy Keane, i altres que agredeixen espectadors, com Cantona. També ha vist una ampolla amb somnífer oferta als rivals en ple partit de vuitens de final d'un Mundial (Argentina-Brasil, el 1990), finals de Copa Barça-Athletic que acabaven com una pel·lícula d'arts marcials amb Maradona pel mig o Pelé tirant a terra un uruguaià per rematar-lo a puntades de peu. Ha convertit en anècdotes simpàtiques que Michel engrapés per l'entrecuix Valderrama i fins i tot ha mitificat Vinnie Jones, el defensa que en lloc d'engrapar testicles, els estrenyia per fer mal, com va fer amb Gascoigne. Vinnie Jones, que converteix Pepe en un noi normal si comparem l'expedient criminal de l'un i de l'altre, fins i tot ha acabat a Hollywood gràcies a la seva fama de bad boy . D'aquí poc, Pepe apareixerà en llistes dels paios més durs del futbol i fins i tot serà una figura de culte per a aquells que riuen quan recorden les faltes de Materazzi.
Pepe no és una excepció, és un jugador violent més. El problema, de fet, no és només ell. El problema el té el Madrid perquè la imatge de les agressions d'aquest jugador ha quedat associada a l'escut madridista. En tots els països del món amb Twitter propi -excepte Singapur-, Pepe va ser trend topic , fent parlar més que no pas Cristiano o Casillas. El problema del Madrid és que la imatge que el món té del Barça és la de Messi marcant gols i rebent faltes. És la del discurs de Guardiola, una imatge que esborra el record llunyà de davanters trepitjant àrbitres o Migueli fent faltes.
En canvi, la imatge que aquests clàssics deixen del Madrid és la de Pepe, un jugador de qui es diu el mateix que de Juanito: que és bon paio fora del camp però violent perquè ho viu massa. Res de nou, oi? Juanito va voler fer les paus amb Matthaus intentant regalar-li una capa de torero. Pepe li deu una disculpa especialment a un Reial Madrid que fins ara l'ha protegit i que s'ha convertit en la principal víctima de la violència de l'últim membre d'aquest club de la lluita futbolístic.
