BARÇA

Les tres vies que el Barça proposa als jugadors per tocar-los el salari

Fonts de la negociació avisen que caldran més dies per arribar a un acord, que no es tancaria avui

XAVI HERNÁNDEZ NAVARRO / MARTÍ MOLINA

L’Auditori 1899 del Camp Nou va acollir ahir una trobada clau -i maratoniana- entre els representants dels jugadors del primer equip del Barça i el club per tractar la reformulació salarial que s’imposa a l’entitat per compensar la davallada d’ingressos dels últims mesos a causa del coronavirus. Amb objectiu de rebaixar o diferir 190 milions d’euros de salaris aquesta temporada, l’expresident Josep Maria Bartomeu i la seva junta van posar en marxa fa un mes un procés col·lectiu per implicar-hi tots els treballadors del club -esportius i no esportius-. El període de negociació amb l’empresa s’esgota avui, però tot apunta que no hi haurà pacte.

Fonts de les converses consultades per l’ARA creuen que malgrat que la reunió d’ahir va servir per avançar en positiu, la realitat contractual de la plantilla del Barça és tan diversa i complexa que es necessitarà més temps per tractar cada cas en particular. De fet, del clima propositiu que va regnar a la trobada propicia que el Barça, que està representat per quatre advocats del bufet Antràs i la cap de recursos humans, pugui aguantar una mica abans d’aplicar les mesures salarials de forma unilateral, cosa que té a l’abast perquè la normativa laboral l’empara. El gran problema d’aquesta negociació de sous és doble. D’entrada, la interinitat d’una gestora que està lligada de mans en la presa de decisions. I, també, que els contractes amb els futbolistes són tan específics que no es poden aplicar mesures a l’engròs.

Renegociar salaris o posar el Barça en risc de fallida

El club, quan encara hi havia Bartomeu de president, havia dibuixat tres opcions possibles. L’escenari A és el que es va aplicar al tram final de la temporada passada, i es tracta que els jugadors accedeixin voluntàriament a rebaixar-se el salari, durant un temps concret o fins a finalitzar el contracte. Aquesta via, però, sembla descartada, ja que la plantilla no vol tornar a renunciar a part dels seus honoraris. I això que des de les altes instàncies del Barça havien intentat fer entendre als futbolistes que, amb la pandèmia, hi havia menys diners.

Contractes in crescendo

Veient-se en un carreró sense sortida, l’anterior junta va dibuixar un escenari alternatiu, el B, que passava per allargar el contracte de cada futbolista a canvi d’aconseguir una rebaixa salarial per a aquesta temporada. Així, a un jugador que podia tenir dos anys de contracte, se li proposava que passés a tenir-ne tres, i, en comptes de cobrar el mateix cada any, s’alteraven els percentatges (75% el primer any, 100% el segon i 125% el tercer, per exemple). Aquest contracte in crescendo ja es fa servir al món de l’esport i serveix per incentivar els jugadors i minimitzar la possibilitat que marxin. Els acords que es van tancar amb Piqué, Lenglet, Ter Stegen i De Jong just el dia abans d’iniciar la taula de negociació van en aquest sentit. Ara bé, aquest escenari no encaixava en les necessitats de jugadors, com Busquets, que ja tenen un acord in crescendo i precisament ara estaven en el tram més alt de retribució.

Negociar una rebaixa salarial amb un vestidor en peu de guerra

Però amb la dimissió de Bartomeu canvien les coses, i ara, per més predisposició que hi hagi entre els futbolistes, la gestora està lligada de mans: a priori no està autoritzada a fer renovacions de futbolistes. Per això, fonts del club expliquen que es posa sobre la taula una fórmula nova, la C, que consisteix simplement en variar els percentatges de retribució i convertir-los tots en in crescendo (per exemple, 75% el primer any, 100% el segon i 125% el tercer). Els juristes creuen que la gestora sí que podria fer aquestes modificacions, ja que no variarien els diners del contracte, sinó, únicament, el moment de fer el pagament. Tot i així, pensen que el més correcte seria supeditar aquests acords a la ratificació del nou president.

En qualsevol cas, aquesta fórmula no agrada als futbolistes, perquè si han de retocar el contracte volen que ho faci el nou president i així tenir marge per aconseguir una millora en el futur. A més, no és aplicable a Leo Messi. L’argentí acaba contracte aquesta temporada i no hi ha més anys per diferir el seu salari, que és d’uns 100 milions bruts. I Messi ja ha fet saber que no està disposat a negociar, almenys fins que hi hagi nova junta. Així, només queden dues opcions sobre la taula. La primera, que la gestora tiri pel dret i retalli unilateralment el salari. I la segona, i més probable, que els futbolistes acceptin ajornar el cobrament del gruix del salari, previst per al gener, fins que el Barça tingui una nova directiva.

La falta d’acord amb els jugadors, els sous dels quals representen avui el 70% del pressupost de despeses del Barça, condiciona també el pacte amb els treballadors no esportius, que confien que les mesures respecte als seus contractes siguin mínimes si els futbolistes retallen gran part dels famosos 190 milions. De tota manera, aquests empleats segueixen molestos perquè els seus sous suposen un 3% del pressupost i creuen que no són els causants del problema.