El concert desconcertant
"Si vols saber què farà el Barça cada temporada, fixa't com juga en el primer desplaçament de la Lliga. Segons les ganes i el joc que hi vegis, així li anirà". Aquest va ser el consell que em va donar un vell barcelonista, d'aquells que viatjaven amb l'equip en les crispades èpoques de Maradona i Schuster. O sigui que a l'agost, quan vaig veure que en la primera sortida el Barça remuntava un 1-0 a Pamplona (on havia caigut l'any anterior), i quan a finals d'octubre va guanyar a Sevilla per 2-3 un partit que estava perdent per 2-1 al minut 89, vaig convence'm que aquell equip mantenia el compromís.
I alhora hi faltava alguna cosa. Perquè guanyar un partit en el temps de descompte era com aprovar l'examen estudiant la vigília. Per no parlar del 4-5 a Riazor quan al minut 18 el Barça ja guanyava per 0-3. Però el Madrid, cada cop més despenjat, va renunciar a la Lliga per Nadal (no recordo haver-ho vist mai) i el Barça va acabar firmant la millor primera volta de la història després d'un simfònic 1-3 a un Màlaga de Champions.
Després van venir dos mesos encara més estranys i dolorosos, amb Tito de baixa per malaltia greu a Nova York, amb el seu seient a la banqueta buit i el mòbil traient fum. I el Madrid, arrossegat per l'autodestrucció de Mourinho, continuava en caiguda lliure. I un migdia assolellat el Barça en va fer sis al Getafe en un matí d'Iniesta per emmarcar. I Messi els feia de dos en dos i de tres en tres. I Abidal va tornar a jugar, contra pronòstic.
La unitat de mesura d'una temporada és la Lliga, amb els seus partits pesats en camps glaçats un dissabte a les deu de la nit, just després d'un espoli de les seleccions i en vigílies d'una sortida difícil de la Champions. Només els millors sobreviuen i només els campions guanyen. La Lliga ha tornat a Barcelona, com en deu dels darrers vint anys, i com en quatre dels darrers cinc. Vist així, tot està en ordre.
Tot? Victor Valdés marxarà del club i el capità Carles Puyol s'ha fet operar a mitja temporada. L'equip ha concedit gols als minuts finals que li han costat punts que ja tenia a la butxaca i han endarrerit una celebració que hauria pogut arribar a l'abril. A la plantilla li han pesat els minuts, i a alguns, els minuts i els anys.
Així de triomfal i alhora sorprenent ha estat la primera Lliga de Rosell-Tito. L'haurien firmat tots els barcelonistes el dia que l'adéu de Guardiola es va convertir en la presentació del nou entrenador. Ha sortit bé. Pot sortir millor.
