La condemna final de Pistorius, l’atleta amb dues cares

BarcelonaL’atleta paralímpic sud-africà Oscar Pistorius va ser condemnat pel Tribunal de Pretòria a sis anys de presó per l’homicidi de la seva parella, la model Reeva Steenkamp. La model va aparèixer morta a casa de Pistorius el 14 de febrer de l’any 2013. El cadàver de Steenkamp havia rebut fins a quatre trets disparats amb una escopeta de l’atleta a través de la porta del bany. A més, el cap de la model presentava evidències d’haver sigut colpejat repetidament amb un objecte contundent.

La defensa de Pistorius, que es va convertir en un heroi al seu país en esdevenir el primer atleta paralímpic que competia en uns Jocs Olímpics, va acceptar la sentència que va dictar la jutge. L’atleta s’enfrontava a una pena mínima de 15 anys de presó que va ser reduïda per la jutge en considerar que hi havia atenuants “evidents i convincents”. El principal d’aquests atenuants ha sigut considerar que l’atleta té doble personalitat: d’una banda hi ha l’atleta d’èxit i heroi nacional sud- africà i, de l’altra, un home vulnerable i discapacitat. Els altres factors que la jutge Thokozile Masipa ha considerat com a atenuants són els següents: que sense les seves pròtesis l’atleta es trobarà en situació de vulnerabilitat a la presó, que en un principi l’atleta es va pensar que la persona que va entrar a casa seva era un intrús, que després dels fets Pistorius va intentar fer tots els possibles per salvar Steenkamp i, finalment, la jutge ha tingut la percepció que Pistorius n’està penedit. Per tots aquests fets la pena final ha sigut reduïda dels 15 anys que preveia la llei als 6 anys finals. A més, el temps a la presó podria ser inferior en cas de bon comportament.

El cas de l’atleta ja ve de llarg: en un primer terme va ser detingut i posat en llibertat condicional després de pagar la fiança. En aquell moment es va considerar que la policia no tenia prou proves per mantenir pres el mediàtic atleta. Aquesta llibertat, però, es veia limitada per la retirada del passaport de Pistorius i, per tant, la impossibilitat d’abandonar el país. A més, se l’obligava a presentar-se en una comissaria cada dilluns i cada divendres fins que el judici es tornés a posar en marxa.

El judici va començar el 3 de març del 2014, ja dirigit per la jutge Masipa. Aquest primer judici era per declarar si la mort de la model i parella de Pistorius era un assassinat. La defensa de l’atleta va argumentar que en un primer moment Pistorius va creure que la persona que hi havia a l’altra banda de la porta a través de la qual va disparar era un lladre. El setembre d’aquell mateix any la jutge va determinar que no es tractava d’un assassinat i es va començar a tractar d’homicidi. El cas va continuar i l’atleta va ser sentenciat a cinc anys de presó per homicidi voluntari. D’aquests cinc anys l’atleta en va passar un d’empresonat i des de l’octubre del 2015 es trobava a casa seva, a Pretòria, sota arrest domiciliari.

Però una apel·lació del Tribunal Superior sud-africà va obrir de nou un cas que ha acabat amb Pistorius, un heroi, a la presó.