La consciència del Girona pot estar ben tranquil·la (0-0)
Els gironins no poden superar el Rayo Vallecano i mantenen la classificació com estava
GironaQuan habitualment s’utilitza el terme orgull gironí és per definir la capacitat de sacrifici. Precisament, el fet de no abaixar els braços és el que va evitar que el Girona caigués derrotat contra el Rayo Vallecano (0-0). L’equip pot tenir la consciència ben tranquil·la, tot i quedar-se a les portes de situar-se en llocs de play-off. Amb l’empat, la classificació es manté com estava, amb els homes de Francisco igualats amb el sisè.
Amb Montilivi buit l’esbroncada del tècnic andalús ressonava quan, al cap de deu minuts, el seu rival ja havia tingut tres ocasions claríssimes per marcar. Es va salvar el Girona en part per les aturades descomunals de Juan Carlos i l’oportunisme de Santi Bueno. Álvaro, el visitant més perillós, no s’ho podia creure. De fet, tothom es fregava els ulls. Que els blanc-i-vermells arribessin al descans en taules ja va ser tota una proesa, malgrat que la tempesta es calmés per moments perquè, entre altres coses, era impossible mantenir aquell ritme.
El Girona, rebel, va respondre amb un parell d’oportunitats de Stuani i Monchu. I, de sobte, el partit va canviar: qui espantava era l’equip català, no el madrileny. El duel d’aspirants a acabar a la part alta de la Lliga no va decebre, van presentar la seva candidatura. Antoñín també va desaprofitar un u contra u, però si Juan Carlos porta quatre partits sense encaixar, i el Girona quatre sense perdre, és per alguna cosa.
