Publicitat
Publicitat

El conte que funciona com un rellotge

A l’habitació R. hi guardava una notable col·lecció de rellotges de polsera de diverses mides, orígens i prestacions. Mirava de portar-los tots amb una mínima regularitat, però al final de l’any s’adonava que sempre n’hi havia alguns que lluïa més sovint, perquè li combinaven millor amb l’estil de vestir o perquè li eren més útils en determinades circumstàncies. Les peces que ja no li feien tant el pes, encara que funcionessin, les dipositava en una capseta separada mentre donava veus a coneguts amb qui compartia afició, per si estaven interessats en aquells objectes encara que fossin de menys valor, i així poder fer guardiola per a noves adquisicions. Un dia d’estiu el va sorprendre rebre un missatge d’un col·leccionista molt potent, de qui els entesos sabien que comprava els models més impressionants del mercat, però que en alguna ocasió no mirava gaire prim pel preu per evitar que altres com ell obtinguessin els exemplars més cobejats i s’enduguessin els guardons dels certàmens. Li preguntava, inquiet, per un rellotge de gamma mitjana, d’un material senzill sense ser plàstic, que feia poc més que donar l’hora amb un moviment una mica brusc i imprecís. A R. no li feia res desprendre-se’n, però notava la insistència del comprador per dissimular l’èxit del seu principal competidor en una mostra recent. I se li va encendre la llumeta: aquell model deixaria de ser humil per esdevenir la peça més preuada de la seva col·lecció. Li va adjudicar un preu tres vegades més alt que el de compra i va argumentar un aferrament fictici per justificar la reticència a la transacció. El col·leccionista, nerviós, va abonar el que li demanaven.

R. va barrinar com podia treure profit de la seva habilitat negociadora. Va convèncer els fabricants de les peces perquè li permetessin fer d’intermediari: qui volgués vendre’s un rellotge havia de fer-l’hi saber, i qui el volgués comprar s’hi havia d’adreçar, exposant-li la cura que dispensaria a cada model, quin espai ocuparia a la col·lecció i quins concursos optava a vèncer el posseïdor. En totes les operacions, l’intermediari percebia un percentatge del preu de venda. Això suposava, però, que al costat de negociacions honestes, R. n’impulsés d’altres especialment lucratives per a ell, perquè sabia el que un comprador podia estar disposat a pagar per una peça concreta. R. s’havia mostrat agressiu en algun cas, pressionant el venedor fins al límit del xantatge per fer-lo claudicar: però, al cap d’un temps, per més breu que semblés, no tenia remordiments en reinterpretar el guió variant-ne els protagonistes, sempre per benefici d’ell i del seu modus vivendi.

A R. li agradava el futbol. Somreia, sorneguer, quan els diaris de l’estiu explicaven situacions que li eren familiars.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT